El pagament de la zona blava per telèfon supera les expectatives

Quan el 2 de setembre passat Barcelona va estrenar la seva zona blava intel·ligent (per a profans, el pagament del tiquet d'estacionament a través d'un smartphone), era realment difícil fer un pronòstic sobre el grau d'acceptació que tindria. A Barcelona, com a la resta de Catalunya, es donen la mà dos estranys companys de viatge. Per una part, que els anomenats telèfons intel·ligents són molt populars. La seva penetració en el mercat domèstic local és un 20% superior que en algunes de les regions més pròsperes d'Europa. Per una altra, no obstant, que aquesta és terra de recel a l'hora de pagar a través d'internet. La balança s'havia de decantar cap a un costat o cap a l'altre. Per a alegria de l'Ajuntament de Barcelona, que va destinar 115.000 euros a desenvolupar la seva pròpia aplicació, apparkB, la modernitat s'ha imposat. Un 3,5% dels tiquets d'aparcament que diàriament s'expenen a Barcelona ja són virtuals (els vigilants  els  comproven amb la pda que porten). I el percentatge no para de créixer.

El mèrit de la xifra és que, per qüestions de prudència tècnica, el servei amb prou feines ha estat publicitat. Els fiascos informàtics que als seus inicis, per exemple, va patir el Bicing, comuns en qualsevol sistema que s'obre al públic quan abans només han pogut ser sotmesos a proves en un circuit tancat, van convidar els responsables de l'empresa municipal BSM a ser prudents. L'aplicació apparkB va ser presentada a finals d'agost. Cap publicista recomanaria aquestes dates per llançar un producte. Va entrar en servei el 2 de setembre. L'acollida inicial va ser satisfactòria. El primer dia ja s'hi van donar d'alta més de 1.400 persones, però des d'aleshores la xifra ha crescut de manera constant. «És millor un creixement sostingut que una arrencada espectacular seguida d'una aturada», explica Ignasi Armengol, responsable de l'empresa municipal BSM.

El 4 d'octubre, l'ajuntament va decidir fer un pas. Va començar a col·locar adhesius en els parquímetres d'alguns barris. El resultat va ser immediat. De poc més de 1.000 tiquets al dia es va passar a més de 2.000 en menys d'un mes. El pròxim pas lògic -anticipa Armengol- serà realitzar per fi una campanya publicitària convencional, una vegada comprovat durant quatre mesos que el sistema funciona correctament.

ANDROID CONTRA IOS / Amb tot, l'anàlisi de les dades de què disposa BSM encara revela alguna anomalia. Per utilitzar apparkB, els usuaris han de confiar en la inviolabilitat informàtica del sistema i facilitar les seves dades bancàries (les de la targeta de crèdit) a BSM per donar-se d'alta en el servei. En aquest sentit, crida l'atenció que el nombre de persones que s'han descarregat el programa és superior entre els propietaris de smartphones que funcionen amb el sistema operatiu IOS (el que usa  Apple), que els que ho han fet amb dispositius que utilitzen com a base Android, i això malgrat que els segons són majoritaris en el mercat espanyol. L'usuari d'Apple és menys reticent a realitzar compres a través del telèfon, i en el cas d'apparkB, a més a més, és necessari facilitar el número de la targeta de crèdit, ja que no serveix la que per defecte ja sol estar vinculada a les compres en el terminal.

L'objectiu de BSM és mantenir el ritme de creixement i aconseguir que el mes de setembre vinent el nombre de tiquets virtuals se situï entre el 8% i el 10%. En un dia laborable convencional, els parquímetres de la ciutat imprimeixen uns 65.000 tiquets d'estacionament. La majoria, un 7%, són de zona blava. Un 20% són de zona verda. Del total, un 3,5% han estat obtinguts a través de l'aplicació apparkB.

Notícies relacionades

Ciutat Vella registra aquest any una disminució dels delictes del 15%

La Urbana no utilitzarà pistoles elèctriques amb els menors de 14 anys

L'eficàcia del sistema ja està fora de tot dubte, així que alguns ajuntaments ja s'han interessat per adquirir-lo i adaptar-lo als seus respectius termes municipals. En el mercat hi ha diverses empreses que ofereixen aquest tipus de producte, però Barcelona és de les poques ciutats que ha optat per un sistema propi. Per la seva dimensió s'ho pot permetre. De moment, no obstant, no s'ha proposat comercialitzar-lo. «El que sí que pot ser interessant és que el nostre sistema sigui compatible amb el d'altres municipis, de manera que els usuaris puguin utilitzar l'aplicació indistintament en una ciutat o una altra», planteja Armengol.

Aquesta és una opció. Una altra, anunciada el dia de la presentació de l'apparkB, és que l'aplicació creixi en prestacions i sigui útil, per exemple, per pagar en els aparcaments subterranis de Barcelona, per regular el temps de parada a les zones de càrrega o que es fusioni amb la app del Bicing, una de les més utilitzades actualment a la ciutat.