AMB molt DE gust / QUADERN DE GASTRONOMIA I VINS

Orxata, moda eterna

Una orxata de xufla ben freda, servida en got alt o versionada com a granissat o en gelat, és una arma mesopotàmica de doble tall per derrotar la calor de l'estiu.

L’orxata és una beguda de doble tall: treu la set però crea addicció.

L’orxata és una beguda de doble tall: treu la set però crea addicció. / arxiu

1
Es llegeix en minuts
MIQUEL SEN

A diferència dels animals, els humans beuen encara que no tinguin set, alhora que són capaços d'afegir a l'aigua tota mena de sabors. Una realitat que, emparada per la sentència llatinaaqua imbecillisima est, ha servit de passaport a tots aquells que acostumen a potenciar el que beuen. Una trampa molt útil, perquè això d'imbecilíssima s'ha d'entendre com a innòcua.

Dintre d'aquest immens esforç per donar més vida a l'aigua, els pobles mesopotàmics van descobrir les virtuts de la xufla, un tubercle de gust dolç tan característic que ha demostrat ser un autèntic antídot contra la globalització del sabor. El triomf de la xufla a la Península té clarament com a origen la invasió musulmana, que la va portar a l'horta valenciana.

L'orxata és valenciana, encara que els diccionaris no hagin afinat en aquesta afirmació. Si mirem el d'Ángel Muro, unbest-sellerde fa més de dos segles, l'orxata s'elabora de les maneres més diferents. N'hi ha de llavors de meló, d'arròs, d'ordi, entesa com a aigua d'ordi i de xufla. Muro sabia que al segle XVIII ja es donaven llicències per vendre orxates de xufla per les cases. Era cosa de valencians, venedors de torró a l'hivern i de refrescos a l'estiu.

Notícies relacionades

Aquesta beguda de doble tall, perquè treu la set instantàniament i un segon després crea l'addicció immediata que obliga a demanar-ne un segon got, va arribar a Barcelona a partir de l'orxateria de Manuel Arnal, àlies el Tio Nelo, que va obrir el seu establiment als carismàtics Pòrtics d'en Xifré. Va tancar el 1890, però ja havia sembrat l'embruix d'una beguda que marca la nostra memòria del gust, capítol desitjos.

L'herència més pura de com preparar-la la va recollir la família Cortés, fundadora de la ja centenària La Valenciana de Barcelona. Coneixedors d'una fórmula orxatera impactant, ens tempten amb una llarga sèrie de sabors en què semblen recollir-se antigues doctrines orientals, potenciadores del paladar gràcies a les xufles, les ametlles i els pistatxos. A més a més, aquest establiment té el seu obrador a la vista al carrer de Diputació, cosa que demostra que no hi ha res millor que veure per beure.