Més immoral que Calígula

El Museu de Badalona clausurarà diumenge que ve la provocadora i alhora alliçonadora exposició dedicada al sexe en temps dels romans, una proposta cultural per la qual han passat gairebé 5.000 persones i que va tenir una pirotècnica festa de comiat anticipat dijous quan el professor Marc Mayer va pronunciar una conferència de títol magnètic:La vida sexual dels emperadors a través dels autors clàssics. Cal tenir en compte que Mayer, com a llatinista de fama internacional, pot llegir elCuorede la Roma imperial, és a dir, Suetoni, amb envejable facilitat. La seva exposició va ser poc lúbrica, però sí una apassionant radiografia de la pornografia del poder polític.

Encara que des del punt de vista històric no va ser un emperador, Mayer no va poder resistir la temptació d'iniciar el relat cronològic amb Juli Cèsar, per a qui la seva tropa va compondre una cançó que cantava quan va tornar victoriós a Roma.«Ciutadans, vigileu les vostres dones, portem un adúlter calb». Suetoni dóna fe d'això aVida dels 12 cèsars, però no de la noteta que anys més tard es va afegir a aquella corranda«...el marit de totes les dones i l'esposa de tots els homes». Aquest apariat, segons sembla, se'l va guanyar per la seva afició a mossegar coixins quan es va enamorar del rei Nicomedes, ja que tot i que l'homosexualitat no estava mal vista en l'antiga Roma, sí que es considerava denigrant per a un home lliure mantenir-hi una actitud passiva.

Aquesta faceta de Juli Cèsar ha estat poc explotada al cinema. La seva relació amb Cleòpatra, sí, però com va subratllar Mayer davant d'un entregat auditori, de manera inadequada. Les relacions sexuals van ser una manera de fer política com durant segles, després, ho van ser per pràcticament tots els llinatges de sang blava europeus. Es podria dir sense mentir que Juli Cèsar va governar Egipte a cop de titola. És una expressió grollera, però més ho va ser tot el que va venir després, quan Roma va inaugurar la seva gloriosa i decadent etapa imperial.

August, formalment el primer emperador (27 aC-14 dC), es va moure amb habilitat política en la seva alcova i va governar les entrades i sortides del jaç de la seva filla, de manera que a la seva mort la major part del Senat tenia llaços de sang amb l'emperador.

El públic, durant la conferència, anhelava equivocadament que Mayer arribés a Calígula. L'exili voluntari del seu antecessor, Tiberi, el de la inconfusible boqueta de pinyó, a l'illa de Capri envoltat d'efebs i jovenetes semblava un aperitiu interessant de les aventures del depravat Calígula que John Hurt va brodar a la sèrieJo, Claudi. Però no.«No estava tan desequilibrat com es deia», va concloure Mayer. Sí, va jeure amb les seves germanes, d'acord, però els historiadors més audaços mantenen que hi havia en això un propòsit polític d'emular l'endogàmia dinàstica egípcia per perpetuar el poder familiar per sobre de l'autoritat del Senat.

Van desfilar així, després de Calígula, les aventures pederastes dels emperadors hispànics per excel·lència, Trajà i Adrià, i les excentricitats sexuals de Neró, que el setè art, tranquil·lament, tampoc s'ha atrevit a difondre en tota la seva magnitud.

Notícies relacionades

Una carrera solidària per a famílies i gossos

El cotxe que multa vehicles en carrils bus comença a sancionar avui

De fet, dels 12 primers emperadors, com Edward Gibbon va retratar en una bíblia de la decadència romana, només Claudi era exclusivament heterosexual, però és clar, al pobre li va tocar per esposa Messalina, la de«les entranyes d'acer», segons va dir d'ella Escil·la, la puta que es va batre amb ella al llit en una cèlebre marató sexual.

El cas és que Calígula va ser assassinat als 29 anys. Neró va ser convidat a suïcidar-se als 30. Còmode, un altre viciós, va morir estrangulat als 31, encara que no a mans de Russell Crowe. Cap d'ells, no obstant, va ser capaç de portar a les profunditats de la sordidesa el càrrec d'emperador com ho va fer el poc conegut Heliogàbal,«que es va abandonar als plaers més grollers amb fúria incontrolable», segons el perfil que en va fer Gibbon, i al qual Mayer va dedicar una especial atenció, ja que no en va va governar l'imperi més gran del món quan tenia menys de 18 anys al mateix temps que oferia el seu cos als prostíbuls de la ciutat i oferia fortunes al metge que el convertís en una dona. Al seu costat, Calígula és una princesa Disney. Hi ha qui ha volgut veure en ell un revolucionari incomprès. Antonin Artaud, per exemple. La figura d'Heliogàbal donaria per fer-ne una gran exposició.