La florista irreductible

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat

A Carolina Pallés, de la cinquena generació de floristes de la Rambla, no li agraden elssouvenirs. Ni els d'ara -en forma de flamenca, toro, Sagrada Família o paella--, ni els que està dissenyant el col·lectiu de floristes amb el districte de Ciutat Vella, amb un disseny a càrrec dels alumnes de l'Escola Massana, com els que tenen estampades totes les parades de l'artèria a la part del darrere. Pallés, que és consellera del districte de Ciutat Vella pel PSC«gairebé per herència», va per lliure. No està associada ni al col·lectiu de floristes que reuneix les altres 15 parades ni a Amics de la Rambla.«Jo sóc l'única que ara no venc souvenirs, ni els penso vendre quan es creï la marca Floristes de la Rambla. Les floristes ens hem de dedicar a vendre flors. La resta, des del meu punt de vista, és prostituir-nos», prossegueix la dona, satisfeta de ser l'única que s'adequa a la normativa: segons la llicència de què disposen, les floristes poden vendre això, flors i llavors.

«La meva àvia[Carolina, com ella, i com la seva mare]m'explicava que a la Rambla hi havia 31 parades de flors. Ara en som 16. És evident que venem menys, com tots els comerços amb la crisi, però no per això hem de renunciar a les flors. La meva família va vendre flors fins i tot durant la guerra. Quan no n'hi havia de naturals, en venien de paper», explica Pallés, que explica orgullosa que l'exultant buguenvíl·lia que s'enfila esplendorosa per la paret mitgera del costat del Palau de la Virreina la va plantar el seu pare, Miquel Pallés, rambler cèlebre mort el 2001 i durant molts anys conseller independent pel PSC al districte. Va ser per ell que la Carolina es va ficar en política:«L'abella que la rega representa el meu pare. La va plantar quan va morir Mary Santpere».

Notícies relacionades

La tarifa de Rodalies perjudica els viatgers de Mitjana Distància

Queixes per la venda d’heroïna en un bloc de pisos del Besòs

Quan la Carolina explica que el seu amor per la Rambla va molt més enllà del negoci, no ho diu en va. La parada que regenta jutament amb la seva germana Mercè pertany a la família des del 1888, per l'Exposició Universal, quan la va obrir la seva besàvia, Carolina Serrat, coneguda per tots els ramblers de l'època.«La mare de la meva besàvia ja venia flors amb un cistell pel carrer, abans de tenir la parada», destaca la dona, que treballa en el negoci familiar, entre la Virreina i la Boqueria, des dels 18 anys. La seva mare encara va diàriament a veure les seves filles a la parada.

«El que la meva germana i jo hem heretat amb aquesta parada és un tresor»,assegura la dona mentre mostra les fotos i els retalls de premsa emmarcats que forren l'interior de la cuidada parada. Fotos de la seva mare amb la reina Sofia, amb Pasqual Maragall, amb Joan Clos i amb Narcís Serra. I és que, històricament, no hi ha passejada institucional per la Rambla que no compti amb una parada a La Carolina, molt desencantada amb el pas pel seu estimat passeig de Woody Allen.«Va ser la caiguda d'un mite. No va mostrar cap interès», assenyala la florista, que embolica les flors amb un paper especial fet amb un collage de retalls de notícies i reportatges sobre la seva família, amb el qual només obsequia els autòctons.«Els turistes no ho valoren», diu.