a peu de carrer

L'àgora de Fort Pienc

La plaça de Fort Pienc, l’espai més popular d’aquest barri de l’Eixample.

La plaça de Fort Pienc, l’espai més popular d’aquest barri de l’Eixample. / ARXIU / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
CATALINA GAYÀ / Barcelona

L'Edu, 23 anys, bastoner i membre del Casal de Joves Xiroc, al barri de Fort Pienc, accedeix a explicar els canvis que, assegura, estan tenint lloc al seu barri. Entra pel carrer de Ribes i la primera variació ve de cara passejant: hi ha turistes. No van carregats amb maletes; no vénen de l'Estació del Nord. Estan vagant pel Fort Pienc exactament com ho farien pel Born. «El Fort Pienc existeix», riu l'Edui, tot seguit, diu que és «el barri de l'Eixample que és menys de l'Eixample».

L'esperen quatre amics en una terrassa davant de La Resposta, un local ocupat des de fa dos anys que demà té una ordre de desallotjament. A l'entrada del barri hi havia una pintada que ho anunciava. La plaça del Fort Pienc s'ha convertit en una dècada en una àgora. Als costats hi ha terrasses i botigues. En l'equipament de la plaça hi ha una biblioteca, un centre cívic, un mercat, un supermercat, el casal d'avis, una residència d'estudiants, una escola... hi ha bancs on descansar i nens que juguen.

Quatre dels nois, l'Edu, laLaura, elMarci elDavidviuen al barri, i el cinquè, elDani, és la parella delDavid, i és del Carmel. Els pregunto com descriuen el seu barri, i tots quatre comencen a parlar d'una vida associativa que està creixent. Tots pertanyen a entitats arrelades a la zona. «Hi ha un abans i un després del 15-M. Ara hi ha més moviment», explica la Laura, 24 anys, i elDavid, també 24, s'afanya a dir que al Fort Pienc sempre hi ha hagut activitat entorn d'un club de bàsquet i d'un esplai.

ElDavid, de petit, va anar a l'esplai, ara hi continua com a monitor i, a més a més, està vinculat al Casal de Joves Xiroc com l'Edui laLaura. ElMarcmilita a Arran, una organització juvenil de l'esquerra independentista.

Diu la Lauraque el casal va néixer per la necessitat de treballar per al barri com a joves --no només amb nens-- i que ara el repte és crear un ateneu on vagin els més grans de 30 anys. ElMarcassegura que formin part d'una entitat o d'una altra tots tenen un objectiu: educar per a la participació, transformar la societat des de l'educació lliure, crear consciència de la cosa local, de les cooperatives, d'una economia participativa que desenvolupi una sobirania econòmica i fins i tot alimentària.

Notícies relacionades

Passa una dona que va ser professora de dos d'ells. La saluden amb afecte. Tots van néixer en aquest barri que en algunes coses ha canviat -la comunitat xinesa hi és tan present que fins i tot té sucursal de banc xinès¿i en altres encara segueix sent aquell barri de l'Eixample que molts barcelonins no ubiquen, amb un nom que genera preguntes. Un home que viu al carrer demana foc als nois: «Abans els coneixíem tots, ara ja no», diu l'Edu. Uns estrangers s'aturen a fer fotos a la plaça. Arriben amb bicis de lloguer. «A la frontera hi ha l'Auditori i el Teatre Nacional, però jo no els sento part del barri», segueix l'Edu.

La plaça es va aixecar sobre els terrenys de la fàbrica de Fichet. Els pregunto si la plaça ha estat la impulsora del canvi del barri. La resposta és unànime: «Sí». Em recomanen que busqui una xerrada que va ferManuel Delgado, l'antropòleg, sobre aquesta plaça. El va convidar Arran. Ho busco. Delgadoescriu que la plaça ha creat una identitat i una personalitat del Fort Pienc com a barri. Aquests joves tenien 12, 13, 14 anys quan la van inaugurar.