VIATGE OFICIAL ALS ESTATS UNITS

El Banc Mundial 'compra' BCN com a tractor de les 'smart cities'

L'entitat treballarà amb l'ajuntament per portar el model a altres ciutats

Personal conjunt formarà al juliol un centre de tecnologia i innovació urbana

Trias i els dirigents del Banc Mundial Kyte (dreta) i Pradhan, ahir.

Trias i els dirigents del Banc Mundial Kyte (dreta) i Pradhan, ahir. / ACN / JOSEP RAMON TORNÉ

2
Es llegeix en minuts
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
WASHINGTON ENVIAT ESPECIAL

La pregunta és com Barcelo-na, que no és capital d'Estat, ha aconseguit captar l'atenció del Banc Mundial i ser la primera urbs del planeta amb què aquesta institució firma un acord bilateral. Smart city, ¿ho recorden? El concepte, encara que continua sent un perfecte desconegut per a gran part de la ciutadania, va agafant una mica de forma i, segons sembla, som pioners en la matèria. La delegació de l'ajuntament va posar la guinda dimecres a un any i mig de negociacions en una visita fugaç a la seu d'aquest gegant econòmic a Washington, quatre edificis amb 4.000 treballadors. Xavier Trias i l'autoritat del Banc Mundial (BM) van firmar un acord de col·laboració perquè la capital sigui el transformador de les ciutats del demà, més eficients, intel·ligents i sostenibles. Si el projecte és compatible amb la vida de barri, el petit comerç, la crisi i els problemes domèstics, el temps ho dirà.

Dos treballadors del BM -un de Londres i un altre fitxat a Barcelona- començaran a treballar al juliol des de l'Institut Municipal d'Informàtica en aquest centre de tecnologia i innovació urbana. I ho faran amb la mirada posada en el city protocol, la llista de manaments pels quals s'hauria de regir qualsevol metròpolis que vulgui pujar al tren de les smart cities. Ja hi ha oficines del BM a tot el món, però és la primera vegada que s'arriba a un acord municipal. Rachel Kyte, vicepresidenta de desenvolupament sostenible, va explicar, juntament amb el també vicepresident Sanjay Pradhan, que la decisió es basa en el fet que altres ciutats, sobretot de països en desenvolupament, «puguin anar a Barcelona per veure el que s'ha fet, s'està fent i es planteja fer per combatre la pobresa i promoure una prosperitat compartida». «Optar per les smart cities té sentit si serveix per ajudar les persones, i això agrada al BM», va dir Trias, que es va mostrar esperançat que la ciutat pugui mantenir el congrés de mòbils més enllà de l'any 2018, vital perquè tot això tingui sentit.

RESULTATS EL 2015 / Està per veure si els projectes de smart city de l'equip d'Hàbitat Urbà tenen una base sòlida o són un invent massa ambiciós en temps nefastos. Antoni Vives, tinent d'alcalde de l'àrea, està convençut del primer, i assegura que abans de l'ocàs del mandat, el maig del 2015, «ja començarem a tenir resultats». Tot això és una aposta personal seva, i sobre ell recaurà el cava de l'èxit o el clatellot del fracàs.

Notícies relacionades

Per assegurar el primer, ja es treballa en 19 projectes. Alguns dels més destacats són aquests: l'ajuntament vol wi-fi gratis i fibra òptica per tot arreu, eficiència energètica en edificis, gestió integrada de l'aigua i recollida d'escombraries i pàrquings intel·ligents. També es bolca en el city-US, plataforma d'integració de sistemes, una mena de HAL 9000 -2001: una odissea de l'espai- capaç de controlar la majoria de funcions públiques que estan en mans de l'equip de Trias.

L'alcalde va citar el Mobile World Congress i l'Smart City Expo World Congress, que se celebra al novembre, com dos dels esdeveniments «tractors» de la ciutat.