Badalona despulla Roma

Després de 27 anys d'abstinència, torna a obrir al públic una exposició amb les millors peces arqueològiques de temàtica lúbrica que atresoren els museus de Catalunya. Llavors, el 1986, elMuseu Arqueològic de Montjuïc, sota el títol El museu secret, va posar sobre un pedestal les peces que per no ofendre havien estat amagades al públic durant la nit del franquisme. Va ser un exitàs, malgrat que no era més que una sicalíptica exhibició d'escultures, per entendre'ns una espècie de marranada de destape a l'estil Susana Estrada, i no una reflexió sobre la diferència entre lavida sexual dels romansi l'actual. Això és el que ofereix ara elMuseu de Badalonaamb 'El sexe a l'època romana', inaugurada ahir a l'antiga Baetulo i que iniciarà més endavant una gira per altres museus del país.

Les peces exposades són unes 80, algunes de molt explícites, algunes de molt belles. L'important en qualsevol cas és que fa 2.000 anys eren d'ús quotidià. «Imaginin que avui el porró que s'usa a la taula tingués la forma d'un gran fal·lus. Costa creure-ho, però era així», explicaJoan Mayné, director del museu. I com a mostra, vet aquí el càntir genital que en una de les vitrines comparteix espai amb elFal·lus de Sasamó, una peça de bronze extraordinària en què una nimfa glorifica amb una corona de llorer el cap d'un penis. Per començar a comprendre els romans n'hi ha prou d'apuntar que objectes així es col·locaven a la porta de les cases, ja que d'aquí en pengen unes campanetes.

L'exposició reuneix el millor de la matèria de què disposen els museus catalans. Només hi ha una absència destacada, enorme per a més senyes. És elPríap d'Hostafrancs, una gran escultura que el 1848 va aparèixer per sorpresa en un solar d'aquest barri de la ciutat i que representa aquest déu menor de la mitologia grega al qual sempre es representa amb uns atributs colossals. Tan gran té el membre aquest veí d'Hostafrancs que precisament per això s'ha desestimat el seu trasllat a Badalona. «Sortia massa car moure'l», explica Mayné. S'ha de dir, a més, que com a talla deixa molt a desitjar. Va ser esculpida per algun aspirant a artista local, amb pedra procedent de Montjuïc. Res a veure amb les escultures que en aquells temps s'importaven de la capital de l'imperi i que encara fan caure d'esquena per la seva perfecta factura.

Els clàssics

Així doncs, hi ha unes 80 peces en exhibició, però el que és realment admirable d''El sexe a l'època romana' és el treball de documentació que ha permès construir un relat molt detallat sobre com va evolucionar la moral dels temps de la república als de l'imperi, i com els inicis del cristianisme van propiciar una nova revisió del que era socialment acceptat. I tot això a més a través dels textos clàssics escrits per Ovidi, Marcial, Sèneca, Suetoni, Catul i altres, però no en la traducció puritana que es fer va al català a principis de segle XX, sinó en una de més fidel a l'original portada a terme per a l'ocasió. «¿Per què no folles mai, Pòntic, sinó que utilitzes la teva mà esquerra com a amant...?», va escriure Marcial, no per purità, sinó perquè la masturbació, com el sexe oral, estaven mal vistos, i no en canvi la sodomia. L'exposició, potser sense pretendre-ho, convida a pensar que diferents que serien les coses avui si Herodes hagués estat més eficaç en els seus afanys i el cristianisme no hagués extingit les ars amandi dels romans com un meteorit els dinosaures.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

L'exposició, per cert a un cop de metro des del centre de Barcelona, és rica perquè no es conforma amb una foto fixa d'aquells temps, sinó que relata una evolució. El descontrol va arribar amb l'imperi. Que Messalina es prostituís «despullada completament, amb els mugrons daurats, sota el fals nom de Licisca» era un excés, però és simbòlic que la dona, quan Roma va fer de la conquista militar una set insaciable, també va canviar el seu rol i va reivindicar el seu dret al plaer. Una cosa va portar a l'altra. Batalles com les de Cannae, on Roma va cometre la insensatesa d'enviar centenars dels membres de les seves més nobles famílies, va deixar com a herència un bon nombre de viudes adinerades a la capital, moltes de les quals van buscar consol en Venus.

El sexe a l'època romana posa fi, en resum, a 27 anys d'abstinència. Les retallades han impedit exhibir les peces amb tècniques museístiques impactants, La sala de què disposa el Museu de Badalona és modesta. El contingut, no. Això sí, han tingut l'enginy de decorar un parell de parets amb inscripcions d'aquelles que van aparèixer als murs de Pompeia. «Fortunata la mama per dos asos de bronze». Com al Príap d'Hostafrancs, se'n troba a faltar una altra de molt cèlebre: «Cras la té d'un pam».