Anar al contingut

Els nous porxos de Xifré

El nou pla d'usos permetrà ampliar l'oferta de restauració i hotels però veta pisos turístics

Els propietaris dels edificis s'organitzen per impulsar un projecte de millora integral de la zona

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA

El barceloní mitjà coneix aquesta illa pels seus basars tecnològics low cost. Als anys 70 i 80, molts la freqüentaven per comprar la ràdio Blaupunkt del cotxe, el rellotge calculadora Casio o el joc de la Game Boy, sense aturar-se gens ni mica en aquell entorn tan peculiar. N'haurien tingut prou d'alçar la mirada per adonar-se que els porxos de Xifré tenen una història que mereixia una mica més de curiositat. L'auge dels centres comercials de la dècada dels 90 va menysprear aquell oasi electrònic, que avui amb prou feines sobreviu malgrat la seva política de preus agressius. Els propietaris de les finques adjacents, completament farts de contemplar com la ciutat avança mentre ells segueixen ancorats en l'època preolímpica, s'han organitzat per revitalitzar la zona i convertir-la en un focus del creixent oci del districte de Ciutat Vella.

La idea és simple, però la seva execució -i acceptació- no serà un llarg riu tranquil. Laura Balcells exerceix de portaveu de les famílies que impulsen aquest projecte que han batejat com a Porxos del Port, el nom que volen donar al nou barri que sorgeixi d'una reforma que considera «molt urgent». N'hi ha prou de fer un volt per mastegar aquesta necessitat. Els carrers de Llauder i Reina Cristina estan deserts. Les seves voreres, descuidades. Les botigues, buides. La il·luminació és del tot insuficient. Una parada d'autocars turístics es menja la foto de les façanes a Isabel II. El Pas de Sota Muralla, la porta cap al mar, està ocupat per una zona blava caòtica, coronada per un horrible edifici del port. Ningú hi entra si no és perquè viu aquí o té cita en una coneguda marisqueria, el servei d'aparcacotxes de la qual consisteix a deixar els vehicles en filera a la mateixa calçada o sobre els corredors de vianants.

Aquesta no és, insisteix Balcells, una operació «especuladora» que busqui aprofitar-se de l'aprovació recent de la marina de luxe del Port Vell. La seva recepta requerirà un foc lent «d'uns quants anys» en què, a més a més d'arreglar la via pública, els propietaris es comprometen a millorar les façanes, inclosos els deteriorats sostres dels arcs dels porxos que van de Pla de Palau fins a l'inici de Via Laietana.

Al frontis dels carrers, els promotors, assessorats per diversos despatxos d'arquitectes, proposen harmonitzar la imatge dels baixos comercials, on s'ampliaria l'oferta de restauració, ara limitada a un parell de restaurants i una tasca. La modificació del pla d'usos de Ciutat Vella, que CiU ultima amb el suport del PP, pretén convertir aquest illot en una zona de tractament específic, cosa que permetria obrir menjadors sense cap límit. Tal com ja va avançar aquest diari el 28 de febrer, el govern de Xavier Trias té pensat que tots els edificis catalogats amb nivell B de protecció puguin acollir un hotel, cosa que en aquest cas equival a dir que gairebé totes les finques dels Porxos del Port puguin adaptar-se a aquest ús, començant per l'edifici més emblemàtic, el que Josep Xifré Casas, l'home més ric d'Espanya en el seu moment, va fer construir el 1836. Per ara ja hi funciona un hotel i se n'està construint un altre, de la cadena H10, amb prop de 50 habitacions, que podria estar acabat abans de l'estiu. Malgrat que el nou reglament resulta molt permissiu, la conjuntura econòmica no convida a preveure que començaran a ploure els empresaris ansiosos d'instal·lar les seves estrelles hoteleres al barri.

Els pisos turístics, a falta que es tanqui el document definitiu, es mantenen en el límit establert el 2010, tot i que Balcells insta CiU a tenir en compte «la peculiaritat de la zona». La regulació actual, una de les herències que l'exregidora Itziar González va deixar al districte abans d'abandonar el càrrec per desavinences sobre la llicència de l'hotel del Palau, no permet ni un metre quadrat més de pisos turístics. La proposta dels promotors passa per replantejar aquest veto, fins a permetre un parc de vivenda per a estrangers del 17% del total de metres quadrats, mantenint el 43% per a pisos residencials, un 14% per al comerç i el 26% (12 punts percentuals més que ara) per als hotels.

ESPERANT EL DISTRICTE / La decisió està ara en mans del districte, que coneix perfectament el projecte perquè la seva regidora, Mercè Homs, ja ha visitat el lloc i ha escoltat els seus promotors. Arreglat el tema de restauració i l'hoteler, sembla que el principal escull seran ara els pisos turístics, que segueixen sent sinònim de xivarri veïnal. És previsible que qui acabi per desempatar sigui el PP, que és l'únic grup municipal que el 2010 es va oposar al pla d'usos que, en canvi, sí que va comptar amb el vot de CiU.

Vegeu el vídeo d'aquesta

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.