AMB molt de gust

Un embotit 'top ten'

Els xolís han de figurar al costat dels millors embotits, en suculenta competició amb llonganisses i lloms embotits. Harmonitzen molt bé amb els whiskys de Malta.

Els xolís d’Adons, a l’Alta Ribagorça, també es venen per internet.

Els xolís d’Adons, a l’Alta Ribagorça, també es venen per internet. / XOLÍS D'ADONS

1
Es llegeix en minuts
MIQUEL SEN

La riquesa gastronòmica d'un país es pot mesurar per diferents paràmetres. Un d'ells consisteix a saber quins són els seus embotits. Si en aquest mapa de sabors apareixen noms propis tan impactants com el pernil ibèric, el llom embotit o el xolís, és que estem davant d'una primera potència del gust.

Els xolís són una senya d'identitat d'àmbit geogràfic reduït als dos Pallars i a l'Alta Ribagorça. Una producció totalment artesana ha fet del xolís un embotit de gran qualitat, d'aspecte semblant a la llonganissa però amb una forma característica, aplanada, amb un solc central, característica que dóna al tall un perfil semblant a un vuit.

La seva elaboració respon a criteris estrictes. Primer s'elegeixen porcs de més d'un any que han viscut en semillibertat. Després es porta a terme un procés que al Pallars es coneix amb una paraula de ressonàncies bíbliques: desencarnar. Així se separen per preparar l'embotit el llom, els pernils, l'esquena i part de la papada.

Notícies relacionades

Seguidament, les carns es trossegen amb una textura que depèn de cada elaborador. Es barregen únicament amb sal i pebre, sense altres conservants, i s'emboteixen en tripa grassa. Cada peça reposa entre teles de cotó durant un mínim de dos dies, donant-los la volta periòdicament. Una vegada tenen prou consistència per aguantar penjats, passen uns 30 dies assecant-se fins que arriba el moment de la veritat: el planxat.

Marta Serradell, propietària de Xolís d'Adons, una emprenedora que sap combinar les tècniques ancestrals amb la venda on line, col·loca els embotits sobre planxes de fusta. Els recobreix amb llenços de cotó i repeteix l'esquema fins a arribar als cinc o sis nivells. Sobre l'últim reparteix 12 pedres de 25 quilos, una pressió que manté 48 hores, temps necessari perquè el xolís quedi lleugerament aixafat. Manualment, d'un en un, els prem per la part central fins a donar-los la forma definitiva. Un nou assecat propiciat per l'aire fred del Pirineu, més la conservació en celler, perfilen un embotit de gran categoria que antigament es guardava entre sorra, cendra o oli.