BALANÇ D'UNA ASSOCIACIÓ NASCUDA A CIUTAT VELLA

El 65% d'usuaris del Casal del Raval no en tenen ni per menjar

L'oenagé busca fórmules per la baixada de subvencions i la caiguda de socis

L'entitat només pot atendre un de cada tres joves que sol·licita ajuda

Taller juvenil de formació en un dels locals de què disposa el Casal dels Infants al Raval, ahir.

Taller juvenil de formació en un dels locals de què disposa el Casal dels Infants al Raval, ahir. / DANNY CAMINAL

2
Es llegeix en minuts
ROSA MARI SANZ
BARCELONA

La capacitat de les oenagés no dóna per a més. La majoria no poden augmentar el nombre de persones ateses perquè a més a més de la falta de recursos que pateixen les pròpies entitats els seus usuaris requereixen d'una intervenció més gran cada dia que passa. El Casal dels Infants és testimoni que la crisi està deixant una profunda pobresa que, a més a més, s'està concentrant en els nens i els joves i n'està deixant molts en situacions que difícilment podran superar. És tanta la precarietat, va denunciar ahir la directora de l'oenagé, Rosa Balaguer, durant el balanç anual de l'organització, que 6 de cada 10 usuaris (65%) reben aliments d'altres entitats perquè no en tenen ni per menjar.

Aquesta oenagé nascuda al Raval, que fa una dècada que intervé en altres barris de l'àrea metropolitana, va llançar ahir un missatge d'auxili davant del panorama del qual són testimonis, i després d'haver atès 6.500 famílies, nens i joves. «Està en risc una generació de nens després d'haver fallat el sistema de protecció públic que els havia d'atendre», va denunciar Balaguer.

DEPRESSIONS INFANTILS / I entre d'altres realitats que detecten hi ha l'augment de casos de depressió entre els nens, molts dels quals es fan càrrec de germans més petits i no reben una alimentació o una higiene adequada, per no parlar de carències afectives. En aquest sentit, Balaguer també va denunciar la pèrdua de la beca menjador, que en alguns municipis, com a Badalona, s'ha reduït a la meitat.

Notícies relacionades

Els joves són una altra de les grans preocupacions del casal. «És el col·lectiu més abandonat», va considerar Balaguer, que va alertar que s'ha multiplicat el nombre de nanos que han tornat a l'entitat després d'haver perdut el treball que havien aconseguit, normalment, precari i de curta durada. En general, tots els espais de formació estan saturats i solament poden atendre un de cada tres xavals. Com a dada positiva, va dir, al llarg d'aquest any s'han registrat 90 insercions laborals en el sector de l'hostaleria i la neteja, la majoria per part de noies.

Tot i això, tornant a la tossuda realitat, negativa, va lamentar que la crisi ha fet que socis que hi col·laboraven hagin deixat de fer-ho per problemes econòmics, per no parlar de la caiguda de les subvencions. Si el 2011 el 53% del pressupost de l'oenagé eren fons públics, davant del 47% de privats, per al 2013 la truita s'ha girat i el 64% serà d'empreses i ciutadans enfront del 36% de l'Administració. Per això, es tracta de buscar convenis amb el sector privat per tirar endavant. L'últim, un acord amb quatre perruqueries (Cebado, 13AV, Pódame i La Pelu) que aquest desembre i al gener donaran fons per a mares amb nadons de fins a 3 anys.