Votacions, osseres i futbol

Els dies de votació comencen d'hora. Sobretot per als membres de les meses electorals. Arriben davant del col·legi i allà es presenten amb aquella timidesa que comporta l'ADN de la catalanitat. Un funcionari municipal passa comptes i comprova la identitat de presidents i vocals. Els suplents respiren alleujats. Els que s'hi queden consagraran la seva jornada dominical a la col·lectivitat i els que se'n van podran tornar a la petita glòria de la individualitat. Moments per amuntegar les paperetes. Arriben els primers interventors amb les seves etiquetes. Alguns ni tan sols són de Barcelona i se senten una mica intrusos. A les nou del matí arriben els primers votants. Un dels presidents de taula és un xaval que acaba de fer 18 anys. Al costat seu, un home de 50 anys, bregat en això de les eleccions, li dóna els primers consells. A un president, per més jove que sigui, se l'ha de tractar de vostè. I el noi les primeres vegades es ruboritza.

L'afluència matutina és notable. Cap a les deu es formen petites cues davant de cadascuna de les taules. Alguns veïns s'aturen a la sortida per parlar de coses seves. Ningú fa menció de les característiques del seu vot, però ningú fa ús tampoc de la cabina que amagarà el sufragi davant la mirada dels altres. La primera tanda dels votants matiners s'escampa com una bandada de coloms i algun d'ells se'n va a dominar el paisatge, que és una ensenya nacional més emotiva i més harmònica que no pas la bandera o la llengua.

Les carreteres molt més buides que de costum em porten fins una mica més enllà de l'Ebre. En el camí que va de Móra a Gandesa es troba Corbera i el seupoble vellencastellat damunt d'un cingle. Elpoble vellde Corbera és una petita acròpolis absolutament bombardejada per la legió Còndor el 1938. Les cases enfonsades i esventrades mostren avui algunes obres d'art i alguns poemes en l'anomenatAbecedari de la Llibertat. Pel que fa a l'antiga parròquia, avui descoberta a l'haver-se enfonsat la volta pel bombardeig, uns homes cuiden de l'indret i expliquen els 155 dies que va durar aquella incursió republicana a l'altre costat de l'Ebre. Per les parets, tot de fotografies en blanc i negre dels carrers que avui només acullen els passos dels corpresos visitants. Una mica més lluny, en el turó d'un bosc es troba la Cota 402, de la qual encara queden els solcs de les trinxeres que al seu dia van ser defensades per les Brigades Internacionals. L'ànima del caminant descansa, mentre intueix que sota terra són molts els ossos dels combatents que es remouen.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

El silenci delpoble vell de Corbera en un dia d'eleccions fa pensar en la necessitat de mantenir viva la memòria, però també ens envaeix el dubte de saber si el permanent record dels morts no ens mata també una mica. Vam ser el que vam ser i diumenge, en dia d'eleccions, vam empunyar el vot per ser el que volem ser. Un vot ha substituït afortunadament el fusell i la bomba. Però venim de l'odi i de la ràbia i fa falta molt de valor o molt de temps per deixar els nostres avantpassats en la cripta de la grandesa, però també de la pau.

De tornada les ràdios parlen de les enquestes a peu d'urna. Alegries i decepcions s'alternen. I al final de la nit el Barça es col·loca a 11 punts del Madrid. El president de 18 anys deu estar content. H