Globus sobre Barcelona

Encara hi ha persones grans que expliquen amb entusiasme als seus néts com els va saltar el cor quan el3 d'octubre de 1932van contemplar alPratun dirigible gegant amb estructura cilíndrica d'aliatge d'alumini. Era elGraf Zeppelin, el faraònicglobusde 105.000 metres cúbics. No era la seva primera visita a Barcelona, ja que l'agost del 1929 va sobrevolar les teulades del passeig de Gràcia, la Rambla i Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional, però mai abans havia fet escala a l'aeròdrom del Prat, després d'haver travessat l'Atlàntic des del Brasil rumb a Württemberg (Alemanya).

«La seva aparició va ser saludada amb una salva d'aplaudiments i una eufòria desbordada». D'aquesta i de moltes anècdotes més versaMés lleugers que l'aire. Globus i dirigibles al cel de Barcelona (1738-1937), el nou llibre deRòmul Brotons, autor deParcs d'atracció de BarcelonaiLa ciutat captiva. L'assaig forma part de la col·leccióOrígensd'Albertí Editor, que indaga en les pàgines més curioses de la història de la vida quotidiana.

VA GUANYAR SEVILLA

VA GUANYAR SEVILLA «L'esperança de laGeneralitat republicanaera que Barcelona tingués una escala permanent de dirigibles. S'hi van bolcar moltes il·lusions però el Govern central va optar per Sevilla. Recorda situacions actuals», argumenta Brotons.

A principis dels anys 30, per no haver-hi no hi havia ni una carretera en condicions amb accés al llavors petit aeròdrom del Prat. Però des d'hores abans les instal·lacions es van omplir de personalitats, periodistes i curiosos, que escoltaven per la megafonia: «Es prega al públic que quan el zepelí estigui maniobrant guardi el més absolut silenci per evitar desgràcies».

L'autor dedica un interessant capítol a la mala sort deBarcelonaen el terreny aeronàutic, i això és perquè en aquells temps heroics l'únic que se sabia amb certesa és quan i d'on partia un globus. Per això, s'evitaven les exhibicions en ciutats portuàries, ja que el pitjor destí, el més perillós, era perdre's mar endins. «Era impossible predir on i quan aterraria, incertesa que causava no poques calamitats, però que motivava una profunda admiració pels homes i dones que s'aventuraven a volar», escriu l'autor al pròleg.

El 1854, els propietaris dels Camps Elisis, el parc d'atraccions que va albergar el passeig de Gràcia, van contractar l'aeronauta francèsBuisley, fill d'una família d'artistes circenses, un famós acròbata amb experiència en els espectacles a l'aire. El globus va ser inflat amb gas del gasòmetre de Gràcia per ser traslladat al centre de les muntanyes russes, la gran atracció.

La força ascensional d'un globus és més gran que el pes del conjunt. Així va poder sobrevolar el recinte durant 10 minuts amb un públic bocabadat, que va tenir un ensurt de mort quan de sobte es va aixecar una ratxa de vent que va fer virar l'esfera cap al mar. Buisley va sobreviure, però, segons elDiario de Barcelona, el pilot havia patit «els més atroços i espantosos martiris» a l'intentar obrir la vàlvula per iniciar el descens abans de sobrevolar el port.

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

«El mecanisme no va funcionar i Buisley es va haver d'enfilar per les cordes per foradar el globus. El fred intens el va deixar esgotat i al caure a l'aigua va perdre el coneixement. Per sort havia tingut la previsió de posar-se el salvavides i va ser recollit per un vapor just a temps d'evitar que morís asfixiat pel gas que s'escapava del globus», diu l'article recollit per Brotons, que ha passat centenars d'hores en hemeroteques.

Encara més desgraciada va ser una ascensió del 1862. L'intrèpid aeronauta eraAntonio Menis, conegut com el Mallorquín, que només tenia 13 anys, cosa que va provocar la indignació del públic quan la premsa va escriure sobre ell arran del seu desafortunat accident. En plena exhibició el globus va començar a cremar-se, i va deixar el noi penjat en una corda a uns 12 metres de la cistella. A l'estavellar-se contra una teulada del carrer Petritxol, el noi va caure a un pati interior. Es va sobreposar a les ferides però no va tenir la mateixa sort un espectador que va morir al caure d'un terrat del carrer de Sant Honorat quan li estava passant uns prismàtics a la seva veïna.