Can Riera no es rendeix

No resulta exagerat afirmar que el fet que la masia de Can Riera segueixi dempeus és gairebé un miracle. Un enorme casalot rural amb tot el que això significa. Amb el seu pati, les seves plantes, els seus animals, els seus arcs, els seus pòrtics... amb una única pega: falla l'aspecte rural. Amagada darrere d'un enorme aparcament de camions i diverses naus industrials, resisteix aquesta construcció, encara habitada, vestigi del passat rural de Sant Martí, que alguns experts daten al segle XVI. Després de l'intent fallit dels habitants de la casa i de l'associació Apropat

-formada per veïns de Sant Andreu i Sant Martí preocupats per la protecció i reivindicació del patrimoni històric- que l'ajuntament reconegués la importància històrica de la casa protegint-la, aquests no es resignen que esborrin d'un cop de ploma la seva història amb l'únic argument que la construcció en qüestió no té prou valor arquitectònic.

«Tothom parla de pedres i es deixa de banda les persones», afirma Eduard Milà, un dels membres d'Apropat més actius en la defensa de Can Riera. Amb la intenció de trencar aquesta tendència, aquest apassionat de la història està fent aquests dies un arbre genealògic de la família Riera, primers propietaris de la finca. La resposta municipal a la seva petició de protegir la finca, afectada per un pla urbanístic vinculat a l'arribada de l'AVE que preveu construir 3.500 pisos de fins a 18 plantes d'altura, no va convèncer els activistes d'Apropat. L'ajuntament va respondre que la protecció és de nivell D, és a dir, que l'única obligació dels promotors és documentar l'existència de la masia mitjançant fotografies i fer un inventari del seu contingut abans d'enderrocar-la, ja que no té prou valor arquitectònic.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

En la mateixa línia que Milà parla Manel Martínez, líder veïnal i membre de la junta del Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals. I va més enllà: «La història de Sant Martí sempre ha estat maltractada. Han destruït tots els vestigis del nostre passat. Hi ha documentades 17 masies com Can Riera. No deixarem que es perdi», indica Martínez, que no es dóna en absolut per vençut. «Que l'ajuntament aposti ara per tirar la casa no vol dir res. Hi ha hagut moltes decisions anteriors en la història de la ciutat ja preses pel poder que la lluita veïnal ha aconseguit canviar. Moltes», prossegueix convençut el líder veïnal.

Com que l'aturada generalitzada en la construcció a causa de la profunda crisi econòmica els dóna marge de maniobra -és obvi que l'execució del pla Prim no és imminent-, els defensors de la masia intenten que la seva lluita cali en l'opinió pública. Al marge dels esmentats estudis sobre la història de la família que la va fer construir, els defensors de la masia continuen buscant aliances. De moment ja compten amb el suport de l'associació de veïns de Sant Martí de Provençals i estan intentant mobilitzar la de la Verneda Alta.