L'Institut La Llauna de Badalona ignora el 12-O i obre les portes

L'Institut La Llauna de Badalona, la ciutat més gran que governa el PP a Catalunya, ha obert les portes avui i ha renegat doncs de celebrar el Dia de la Hispanitat perquè els seus alumnes així ho van decidir setmanes enrere. En una setmana en què els focus del gran teatre de la política han apuntat cap a l'escola catalana com un personatge amb més protagonisme de l'inicialment pretès quan es va aixecar el teló, l'ocasió, ja que la direcció de l'institut ha franquejat l'accés als alumnes però també als estranys, era una poma periodísticament massa suculenta per no mossegar-la. A les nou del matí hi havia fins i tot un equip de la televisió francesa. Això sempre queda bé explicar-ho per donar pompa al relat, però és que realment eren allà el càmera i la periodista gals per mirar de dilucidar què hi havia de cert i de calúmnia en les gruixudes acusacions del ministre José Ignacio Wert, que creu que en instituts com La Llauna s'alimenta l'independentisme. El que ha passat permet conclusions, però primer cal remuntar-se als antecedents.

La iniciativa del que ha passat s'ha d'atribuir a la Núria, la Laia, l'Oriol i en Ferran. Són els quatre estudiants de l'institut que en una conversa de passadís es van preguntar què podien fer el 12 d'Octubre per ser coherents amb el que havien fet l'Onze de Setembre. No fer festa, és a dir, el que seria empipar a la japonesa, era una idea que ja havien sentit que algú s'havia plantejat en algun altre institut de Catalunya, però d'entrada els va semblar inviable. N'hi va haver prou, doncs, amb una mica de la rudimentària tècnica del boca-orella (encara que avui dia queda sempre millor dir que tot es va moure a través de les xarxes socials) per descobrir que tenien més de la meitat de l'alumnat al darrere. Uns 380 estudiants del mig miler del centre van firmar a favor que el 12 d'Octubre l'Institut la Llauna no celebrés el Dia de la Hispanitat. Amb aquest suport van trucar a la porta del director, José Antonio Armario, que immediatament els va aplaudir l'entusiasme. La meitat dels professors van decidir després que la protesta reivindicativa era justa i, en conseqüència, avui hi eren, no per celebrar una jornada lectiva convencional, però sí per organitzar una bateria de lliçons monogràfiques on els estudiants podien anar o no voluntàriament.

No era fàcil, a les 9.30 del matí, escollir a quina classe entrar. La ubiqüitat és un do inexistent. 'Futbol i política' era temptador, però potser previsible. 'Històries més enllà del trauma', sobre les penes de Palestina, segur que era apassionant, però semblava massa llunyà. 'Pròxima estació; independència' es presentava com el més 'ad hoc' per a l'ocasió, encara que difícilment hi hauria xocs de parers, ja que no eren pocs els estudiants que lluïen iconografia independentista en un dia tan singular (un pin, una bandera, una samarreta). Però un parell de portes més enllà, Daniel Nomen, segons sembla un professor a qui els 'llauneros' adoren, proposava una excursió intel·lectual encara més 'ad hoc'. 'George Orwell i el seu Homenatge a Catalunya'. Amb aquest títol inofensiu ha omplert no obstant la classe d'estudiants que en realitat no sabien, abans de començar la lliçó magistral, que 'Homenatge a Catalunya' és en realitat el 'Ricard III' de l'esquerra política catalana, un repàs del convuls 1937 que Orwell va viure a Barcelona i de com, gràcies a viure temps tan agitats "amb els ulls ben oberts" --ha subratllat Nomen--, va ser capaç d'escriure després dues novel·les tristament premonitores, 'Rebel·lió a la granja' i '1984'.

Nomen no pretenia fer comparacions fàcils i forçades entre el passat i el present. Ha fet una cosa més sàvia. Ha convidat els seus alumnes a prendre exemple de l'autor d''Homenatge a Catalunya' i, sobretot, en temps moguts, a “escoltar i anar amb els ulls ben oberts”, cosa que, encara que li pesi a Wert, no és exactament fomentar sentiments antiespanyols, sinó més aviat despertar l'apetit intel·lectual dels estudiants.

Notícies relacionades

Un caputxino per al gos

BCN descarta comprar El Centre de la Vila i deixa pendent el seu futur

Com a detall final sobre la classe de Nomen, només afegir que ni 'Homenatge a Catalunya', ni 'Rebel·lió a la granja' ni '1984' formen part dels llibres de lectura obligatòria en l'educació secundària. És cert que no estan entre els vuitmils més alts de la serralada literària mundial, però la seva escalada potser hauria de ser com a mínim aconsellable.

Seria inadequat, no obstant, concloure que el que ha passat a l'Institut La Llauna de Badalona ha estat només una jornada acadèmica atípica, de rebuig del Dia de la Hispanitat i prou. Entre les parets del que un dia va ser una antiga fàbrica bastant bonica, hi havia aquest matí també bastant d'això que tant molesta Wert i els seus companys del Consell de Ministres. Un parell de militants de l'Assemblea Nacional Catalana tenien instal·lada al 'hall' una paradeta amb informació disponible sobre els seus objectius polítics, és a dir, la independència de Catalunya. Perquè el ministre estigui tranquil, durant la resta del curs escolar no hi són. El professor Nomen, afortunadament sí.