Un homenatge molt 'mono'

Badalona rendirà homenatge a partir de dissabte i en forma d'estàtua de 200 quilos, que no és poca cosa, a una de les seves més il·lustres...mones. Des del 1870 es destil·la a la ciutat l'Anís del Mono. A més, es destil·la encara avui íntegrament com el 1870, en uns preciosos alambins de coure. La fàbrica és una icona de  Badalona. L'ampolla és això, una altra icona, Ja no és només que es pot utilitzar en músiques tradicionals com a instrument de percussió, sinó que fins i tot apareix en una escena d'El Padrícom a atrezzo en un dinar mafiós. Però la mona de l'etiqueta, encara que molt coneguda, no havia tingut fins ara un reconeixement d'aquestes característiques.

Dissabte que ve, l'artista Susana Ruiz veurà com el seu simi acamparà a la plataforma d'accés a l'antic pont del Petroli. L'escultura la cedeix a la ciutat l'empresa Osborne, propietària actual del centenari anís. L'alcalde, Xavier García Albiol, la inaugurarà personalment. No en va ha meditat llargament quin era el millor lloc per a la peça de bronze. "La posarem de manera que qui vulgui seure al seu costat per fer-se una foto tingui al darrere una bona postal de la ciutat".

La mona, tot s'ha de dir, no té cara de mona. No ha d'estranyar. Hi ha fascinants llegendes darrere d'aquest detall.

La més popularment acceptada, encara que només sigui perquè és la que fa més gràcia, és que els germans Bosch, pares de la recepta de l'anís de Badalona, eren un precursors del creacionisme modern. Vaja, que no podien estar més en desacord amb les tesis d'un dels científics més controvertits de l'època, Charles Darwin. A Darwin, la publicació de 'L'Origen de les espècies' li va comportar no pocs maldecaps. Fins i tot la seva dona li deia que no ho fes, que per què es ficava en embolics. L'etiqueta de l'Anís del Mono seria, en aquest context, una més de les burles que va haver de suportar l'audaç naturalista anglès.

Notícies relacionades

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

Una altra teoria suggereix que senzillament els germans Bosch van intuir que això de Darwin era un 'trending topic' decimonònic i que, en conseqüència, tenia atractiu comercial.

Hi ha encara una tercera llegenda, potser fins tot és la més pròxima a la realitat, però és la menys emocionant. Aquesta diu que a la fàbrica tenien una mona que amb les seves gràcies feia riure els nens de la ciutat. La mascota, en aquest cas, li va posar el nom al producte. El que sí que és clar és que si aquestes eren les faccions reals de l'animal, aquest mereixeria haver estat dissecat.