El dolor d'una mare

Mireia Arnau és mare. Prou motiu, diu, perquè dimecres supliqués als vàndals que atacaven salvatgement la botiga de la qual és encarregada que paressin, que dins hi havia una nena. La imatge que el fotògraf Emilio Morenatti va captar d'aquesta dona, reflectint el pànic que estava passant darrere l'aparador durant la manifestació de la vaga general, ha fet la volta al món i va ser portada ahir del diari nord-americàThe Washington Post.

Un dia després d'uns fets que diu que no podrà esborrar, d'una violència que no havia presenciat mai a la vida i d'una por que mai havia sentit, la Mireia, encarregada de la botiga de roba infantil Chicco de la ronda de Sant Pere, on fa nou anys que treballa, explicava a aquest diari que no oblidarà la imatge d'un dels joves que amb martell i pic intentava rebentar els vidres del comerç. Com tampoc l'escut humà que van formar periodistes, fotògrafs i manifestants que eren manifestants de veritat al veure com ella implorava que marxessin mentre els feia un gest amb els braços escenificant el bressolar d'un nadó per indicar-los que dins hi havia una nena.

Fins a dos quarts de set de la tarda, la jornada del dia de vaga havia transcorregut tranquil·la a la zona, segons deia, però cap a aquesta hora l'ambient va començar a caldejar-se, de manera que van decidir tancar els llums i abaixar les persianes. No obstant, acabava d'entrar una parella amb una nena d'uns 3 anys, que va haver de refugiar-se quan va veure que no podien sortir al carrer, ja que els altercats començaven a pujar de to de manera inquietant.

«Anaven a fer mal»

«Vaig mirar a l'altra banda de l'aparador i vaig veure un noi, a qui podria perfectament reconèixer tot i que portava la cara mig tapada, enganxat a l'aparador per veure si hi havia algú dins. Ens va veure i va marcar la botiga amb pintura vermella», descrivia la Mireia. A continuació va venir un altre grup i va començar a destrossar l'aparador.«Estic convençuda que estaven perfectament organitzats. La següent fase hauria sigut cremar l'interior, com van fer amb el cafè del costat. Anaven a fer mal. La violència era tan salvatge que crec que hi podria haver hagut algun mort», assegurava.

Notícies relacionades

Ja no són 'els de sempre' i prou

Comerciants indignats

«Sóc mare. El normal hauria sigut córrer cap a dins, però no podia evitar-ho. Em vaig rebaixar, vaig tenir un sentiment d'humiliació brutal quan amb les mans juntes els vaig suplicar que ens deixessin en pau. Tant els era. No van parar. Una companya va escriure en un cartró que hi havia una nena dins. Un dels joves la va veure, em va demanar perdó i va obligar el que semblava que manava a deixar-nos en pau», deia la Mireia, a qui ahir li anaven sortint a borbolls uns records que encara no havia pogut pair. Com quan una de les agressores, amb la cara descoberta, li va fer una botifarra o quan part del grup animava a augmentar la violència.

Quan va passar el pitjor, la Mireia va demanar protecció als Mossos, que van mobilitzar una unitat que va quedar davant la porta del local.«No podien fer més. Jo sempre havia pensat que la policia es passava a les manifestacions, ara crec que es van quedar molt curts», confessava. Totes les treballadores, ressaltava la protagonista d'aquesta història, es van quedar fins al final, fins que van poder sortir. O sigui, fins tres hores més tard. Ahir, deia la Mireia, també va poder donar-li les gràcies en persona al fotògraf que va plasmar el seu dolor, que va passar per la botiga a visitar-la.