Un dilluns al sol a finals de febrer

Aquesta setmana, dimecres, s'acaba l'hivern meteorològic, que és una cosa diferent de l'hivern astronòmic, que aguanta fins a l'equinocci del dia 21 de març, i que podria donar temps, per exemple, a nevades com les que hi va haver fa dos anys en ple mes de març. Però sembla improbable, amb les imatges i les sensacions d'aquest cap de setmana. Fins fa res, a penes 10 dies, ens queixàvem de l'hivern siberià. «¿Quin fred, no?» Fos al forn, a dos quarts de vuit del matí i amb el termòmetre fins i tot al litoral sota zero, encara que només una miqueta, només prou per cobrir amb una finíssima capa de gel el parabrisa del cotxe. Fos a la feina, a la parada del bus, deixant els nens al col·legi, dalt de la bicicleta, parat en un semàfor. «¡Quin fred!». I només parlo d'aquí, de la costa, del litoral, d'una urbs com Barcelona que reté més l'escalfor de cases i cotxes i indústries, i no parlo del camp, de la muntanya, de llocs oberts al vent i fred on baixaven fins a 15 o 20 sota zero.

Estem mal acostumats, o ben acostumats, més ben dit. Amb prou feines deu dies després de retirar-se el fred siberià -a Iakutsk, capital de Saja, Sibèria, seguien ahir a 37º sota zero i els seus 270.000 habitants ja fa mesos que estan amb temperatures així, baixant fins i tot dels 50º sota zero- ni ens en recordem dels guants i les bufandes. Aquest últim cap de setmana de febrer ha arribat com a preludi de la primavera.

Per als 60.000 assistents al Mobile World Congress tant se val que els conductors dels autobusos de TMB facin vaga aquesta setmana; amb el metro i el taxi funcionant, l'única cosa que els interessa fora del recinte de la Fira és el temps; amb 20 graus i sol, Barcelona té aquesta fira mundial garantida per a molts anys més. París, Londres, Amsterdam, Brussel·les o Berlín acostumen a portar durant aquestes dates setmanes de núvols baixos, pluges fines i una llum de dia trista i apagada.

De manera que aquest últim diumenge de febrer ha estat aquella jornada típica per tornar a arribar-se a la costa, a vegades després de mesos de no anar-hi. Milers de persones omplen els passejos marítims de Castelldefels, Sitges, Calafell, Salou, però també els de la Costa Brava. Més de 21 graus a l'Estartit, 22 a Platja d'Aro. I 23 a l'Ebre, 24 a Tarragona. Molta gent fins i tot s'atreveix a trepitjar la platja i ficar els peus a l'aigua. Hi ha nens totalment despullats, fent castells de sorra; nens rossos, d'un nord on aquests 23º són com un dia d'estiu.

Notícies relacionades

Tallers, el carrer comercial del Raval que ja gairebé cotitza a preus del Gòtic a Barcelona

Barcelona buscarà dos refugis antiaeris mai reoberts des de la Guerra Civil a Sant Andreu

Un vermut anticrisi

3 El país està fatal, la crisi deprimeix a qualsevol, cada vegada hi ha més immigrants que marxen -fins i tot se'n van europeus atrets per aquest clima-, però el clima mediterrani encara ens permet disfrutar d'alguna alegria, d'un vermut en un bar de platja, d'una cervesa fresca al migdia en samarreta. Avui, per a una bona part dels cinc milions de desocupats a Espanya, serà una altra vegada un dilluns al sol. I això al mes de febrer. Un sol que no consola, ni dóna feina. Potser només enganya; tanta gent al passeig de la platja, tants somriures que amaguen la dura realitat.