RECONEIXEMENT ARQUITECTÒNIC

La talaia dels avis

La Torre Júlia guanya el premi Ciutat de Barcelona per les seves zones de convivència compartida

Només gent gran viurà a les 17 plantes

Pau Vidal, Ricard Galiana i Sergi Pons, ahir, a la terrassa de la Diagonal que dóna accés al seu estudi.

Pau Vidal, Ricard Galiana i Sergi Pons, ahir, a la terrassa de la Diagonal que dóna accés al seu estudi. / ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL
BARCELONA

La sensacional vista panoràmica converteix la Torre Júlia de la Via Favència en el nou bastió de Nou Barris i en una insòlita talaia de la ciutat postolímpica. La seva edificació vertical s'engloba en la urbanització d'un solar residual derivat de la construcció de la Ronda de Dalt el 1992, any que en l'àmbit urbanístic més influència ha tingut a la Barcelona del segle XXI.

El carismàtic immoble, que obrirà les seves portes el juliol vinent, ha resultat guanyador del premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme per aportar encertats criteris i mesures pràctiques a una vivenda tutelada amb 77 apartaments de lloguer de 40 metres quadrats distribuïts en 17 plantes. El seu destí és acollir-hi gent gran amb autonomia però que necessiti serveis comunitaris, com atenció mèdica, infermeria i zones d'oci compartides.

No és una residència. Més aviat n'és el pas previ, però amb un ambient digne dels càlids hiverns de Benidorm, amb zones de gimnàs, de ball, partides de cartes, rentadora, estenedors, barbacoes i gespa artificial per poder jugar-hi amb els néts.

L'obra uneix esbossos i resolucions de Sergi Pons, Pau Vidal i Ricard Galiana, emergents i joves arquitectes que comparteixen estudi en un acollidor terrat de la Diagonal. Tots tres formen equip a l'hora de presentar-se a concursos públics com la Torre Júlia, que va començar com un projecte per albergar-hi joves i ha acabat sent una casa per als seus avis.

El jurat, encapçalat per Carme Pinós i Josep Bohigas, ha valorat especialment la manera com han convertit els espais de comunicació en àmbits de relació.«A Barcelona no n'hi ha antecedents. No hi ha torres destinades a la gent gran», assenyala Pons, que agraeix el suport del client, el Patronat Municipal de l'Habitatge, a l'hora d'activar l'estrambòtica idea de destinar un edifici de 17 plantes a persones grans.«Han confiat en nosaltres. Ens han deixat treballar amb llibertat i hem pogut construir passadissos i espais comunitaris generosos», asseguren tots tres.

La Torre Júlia emergeix sense enfosquir cap edifici al mateix terreny on hi ha La Montañesa, el club de futbol històric de Nou Barris.«Els residents tindran vistes privilegiades dels partits», assegura. A la zona també hi haurà, a més del mercat, una escola, un centre esportiu amb piscina, una residència i, al seu voltant, la plaça que s'està construint per donar accés als diferents equipaments.

Sortir de casa

Notícies relacionades

La imatge de les escales en façana concedeix personalitat a la seva estructura. La torre es distribueix en tres paquets de quatre, on cada comunitat organitzarà les seves activitats.«Aquests espais són el cor d'una proposta pensada perquè els inquilins es relacionin com si estiguessin asseguts a la placeta d'un poble», expliquen Vidal i Pons. La idea és que la gent gran no es quedi a casa, que es mogui, que pugi escales, que comparteixi experiències.

Els passadissos donen a l'exterior de manera que la llum, les vistes i la ventilació estan garantides.«Fugim del nucli tancat i fosc», detalla Galiana. Pel seu esperit, la Torre Júlia recorda la Casa Bloc de Sant Andreu, construïda entre el 1932 i el 1939 per dignificar el pis obrer. En aquest cas, també van ser tres joves arquitectes -Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana- els que van revolucionar el concepte de vivenda social quan van idear aquest edifici racionalista que es va avançar al seu temps.