L'àgora del 'botellon'

La pràctica delbotellonés un costum d'importació. Va arribar a Barcelona a partir de reportatges de televisió forans, però la idea va resultar que era bona. No en va aquesta ciutat té poc hivern. Després, per acabar d'atiar la moda, es van inventar allò de la llei antitabac i elbotellones va escampar pels caps de setmana de la ciutat. Elbotellonrecorda els antics focs de camp, però sense foc ni camp. Per muntar unbotellonfa falta que hi hagi tres coses bàsiques: en primer lloc lògicament les ampolles. En segon lloc, la veu més alta que de costum, que unbotellonno és una oració i les estrelles són el cel protector dels noctàmbuls. I en tercer lloc, una mica d'esperança en el dia de demà i una mica de desesperança en els pròxims anys. Els participants en unbotellonactual ja no parlen del futur si el futur va més enllà de les pròximes dues hores.

I les dues hores de discussions i de parlar per a ningú es van filtrant per les finestres d'un carrer qualsevol de Sant Gervasi o d'una plaça de Gràcia. Dues hores debotellonsón una arma mortal per al descans dels insomnes o per als amants rituals de cap de setmana. Des del llit se senten alguns arguments delsbotelloners: que si el partit que el Barça jugarà l'endemà o que si els seus vells s'estan tornant més vells que mai. L'àgora delbotellonno és un ateneu. Alguns han portat el cotxe fins a aquell carrer sense trànsit. Una plaça lliure és una illa il·luminada en la nit. És en aquell moment quan s'aixeca el capó i arriben les notes d'Estopa i l'alegria de Jack Daniel's o del senyor Larios. Algú treu un porro i el grup se'l passa en silenci. El ciutadà que intenta dormir es pensa per uns moments que els delbotellonhan acabat anant-se'n, però només estaven aspirant una mica més de gresca. L'insomne forçat obre amb estrèpit la finestra de casa seva, però el grup ni tan sols el sent. Pensa a trucar a la Guàrdia Urbana, però hauria de donar el nom i fomentaria la denúncia arbitrària. Al cap i a la fi unbotellonno és un incendi. ¿Què passaria si l'indignat veí insomne, quan ja ha demanat ajuda a les forces de l'ordre, veiés com els delbotellonse'n van amb Estopa a un altre lloc?

Notícies relacionades

La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular

BCN vol inspeccionar els clubs cannàbics al setembre

Incapaç de dormir i amb la indignació que li esgarrapa les entranyes, el ciutadà insomne es posa una bata i baixa al carrer amb la intenció de demanar alsbotellonersque se'n vagin més lluny. Ningú li fa el més mínim cas, però de cop i volta l'insomne està sostenint un got de plàstic que el propietari del cotxe ha omplert amb una barreja de ginebra i de coca-cola. «¿Que queda gel en algun lloc?», pregunta el que sembla que és el líder dels trencadors de sons. I apareix el gel. De professionals en són.«Me dejé ir sin rumbo / dando tumbos / como una cometa / que nadie sujeta», canten els Estopa des del seu últim discMañanitas 2.0. Els delbotellondecideixen asseure's recolzats a la tàpia de la qual els mesos d'estiu penja l'olor penetrant dels gessamins. A l'indignat insomne algú li passa el braç per l'esquena i la indignació ja és només un record. Es pren el cubata en got de plàstic amb la mateixa fruïció amb què es prendria el cafè amb llet del matí. Havia baixat a amenaçar-los i allà s'està, deixant-se ser en amistat. De nit tots els supervivents s'arrosseguen per tots els bulevards dels somnis trencats.

És en aquell moment quan s'obre una porta i surt, embolicada en un anorac de plomes vermell, la veïna rondinaire de la porta del davant. «Seu amb nosaltres, nena», la convida l'insomne primer. La veïna de l'anorac vermell el mira amb fàstic: «Tan formal que sembla vostè i aquí el tenim, despertant tots els veïns». El grup delbotellons'adona que el temps s'ha acabat. Abaixen el capó del cotxe i Estopa es queda marejat al carrusel del CD. Al carrer només hi queden un home i una dona despistats i per terra els vidres del que ha estat una nit salvada.