CRÒNICA

Del pop refinat a la revetlla

Astrud, Aziz Sahmaoui i l'Orquestra Plateria van agitar l'oferta de Ciutat Vella

Manolo Martínez, durant l’actuació d’Astrud dijous a la nit a la plaça del Rei.

Manolo Martínez, durant l’actuació d’Astrud dijous a la nit a la plaça del Rei. / ELISENDA PONS

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

Intens trànsit humà, dijous en els concerts baptismals de la Mercè-11. Hi va haver públic per a tot: sobretot per al pop de cambra d'Astrud & Col·lectiu Brossa a la plaça del Rei, i la revetlla indubtable de l'Orquestra Plateria a la de Sant Jaume. Aziz Sahmaoui ho tenia més difícil, però el seu folk magribí va atraure i va retenir abundant clientela davant de la Catedral.

Genís Segarra, d'Astrud, va evocar el pas del duo per aquest recinte en els seus primers temps, al BAM del 1999. Ara són un clàssic pop i remodelen el seu repertori amb instruments que llavors els haurien semblat marcians: violí, violoncel, acordió, samfoina.

Notícies relacionades

NIT AMB REMAT / Però el que han fet no és un gir adult, sinó una imaginativa deslocalització de les seves tornades i dinàmiques melòdiques. Van repassar el seu disc amb el Col·lectiu Brossa, Lo nuevo, gairebé al complet, amb moments d'èxtasi popular a La boda, Miedo a la muerte estilo Imperio i l'últim bis, Hay un hombre en España. Abans van reivindicar Franco Battiato amb el Voglio vederti danzare en italià. Va ser una doble sessió profitosa: la va obrir l'indie-cantautor madrileny Remate i el seu feliç estil polsegós, amb falsets puntuals i cançons tan estimables com Más allá, Gigante i Superluv.

A l'avinguda de la Catedral, Aziz Sahmaoui, excantant de l'Orquestre National de Barbès, va reviure la música gnawa, inventada per descendents d'esclaus negres al Magrib. Cançons que descrivien serens crescendos a la recerca del trànsit místic. «Per treure del nostre interior els dimonis que portem a dins», va il·lustrar a aquest cronista Mohamed Soulimane, de l'Orquestra Àrab de Barcelona, present entre el públic. L'Orquestra Plateria es va marcar una meta més terrenal: sacsejar la plaça de Sant Jaume amb racions de Ligia Elena i Pedro Navaja, i un so tropical amb vistes al funk apuntalat per Manel Joseph i el recuperat guitarrista Emili Baleriola. No els va costar gaire.