Informal, però arreglat

Va ser la incomparable tonadillera Isabel Pantoja la que va encunyar, un dia que es va abillar amb un fantàstic xandall i un no menys portentós abric de pells, que a ella li agradava vestir «arreglada però informal». L'Ajuntament de Barcelona, en el que va ser el comiat d'aquest mandat, va modificar ahir l'ordenança de civisme del 2006, creada per aturar la progressiva conversió de la ciutat en una nova Babilònia. A partir de mitjans de maig -just abans de les eleccions- estarà prohibit anar nu per Barcelona. «No diem a la gent com s'ha de vestir, però sí que es vesteixi». Aquesta és la finta lèxica amb què el PSC vol evitar que la mesura, aprovada amb CiU, topi amb els drets fonamentals que recullen totes les cartes magnes amb jurisdicció sobre la ciutat.

I fins aquí, poca cosa a dir. Però l'article 74 bis compta amb un segon punt: «Així mateix es prohibeix transitar només en banyador o peça similar» més enllà de les zones veïnes a la platja. És a dir, informal, tant com es vulgui, però sempre arreglat. I així que es veta una peça, s'obre la caixa dels trons. Entre els mitjans ahir congregats a l'ajuntament, molts més dels que pasturen en un ple normal, s'imaginaven possibles vestimentes que poguessin desafiar sense risc la nova normativa. Un cop descartat el genial banyador que l'actor Sacha Baron Cohen llueix a la pel·lícula Borat (vegeu-ho a

Google), sí que compliria amb tots els preceptes algú que es vestís amb uns pantalons llargs però sense samarreta ni sabates, per exemple. I no és per donar idees, però fins i tot algú amb un vestit d'Armani però que lluís els seus atributs a través de la cremallera.

La presència d'aquests mitjans als quals abans s'al·ludia, principalment de cobertura espanyola, va obligar tots els líders polítics a repetir en castellà el que havien explicat al ple en català. De fet, la roda informativa posterior va durar més que el ple. En aquest carrusel, van sobresortir dues comparacions, les que van fer els caps de fila dels dos grups que es van oposar a la modificació: ICV-EUiA i Esquerra. Jordi Portabella va assenyalar que amb aquesta ordenança, l'ajuntament hauria prohibit, al seu dia, la «minifaldilla, els tops i, fins i tot, la samarreta imperi». «S'està actuant sobre les modes i això és perillós», va sentenciar el republicà.

Norma tova per al PP

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Ricard Gomà va aportar alguna dada curiosa. Verbigràcia, que anar per Barcelona en banyador pot ser sancionat «amb més duresa que saltar-se un semàfor en vermell posant en risc la salut i la vida de les persones». O que anar nu es pugui sancionar amb la mateixa duresa que «la conducció temerària o anar a 100 quilòmetres per hora pels carrers de la ciutat». En la mateixa intervenció posterior al ple, Gomà també va deixar lliscar algunes gotes de discurs electoral. La veritat és que ningú l'hi pot recriminar: falten tres setmanes. Així Gomà, per si a algú li havia passat per alt, va recordar que el seu grup havia votat en contra de la proposta dels seus socis de govern municipal. «El mandat va començar amb un acord entre el PSC i ICV-EUiA en polítiques socials -va dir- i s'acaba amb un gir a la dreta», el que fan els socialistes amb CiU. Amb tot, no ens hem d'alarmar. Si el bipartit ha aguantat la disparitat de vots dels seus socis en assumptes clau per a la ciutat com la requalificació del Miniestadi i la precandidatura olímpica del 2022, amb més raó podrà aguantar tres setmanes més per uns centímetres més o menys de tela.

L'altre grup municipal que no hi va votar a favor (se'n va abstenir) va ser el PP. Perquè considera que la reforma és tova. Segons el que es va aprovar, la Guàrdia Urbana ha d'advertir abans de sancionar els que incorrin en la infracció i multar la insistència. Alberto Fernández Díaz va advocar per la sanció sense pas intermedi, com passa amb l'aparcament. O amb les puntades de peu a la canyella de la cama a la Champions.