Set espècies de lloros i cotorres s'adapten a la vida a Barcelona

Barcelona no té el clima de Kinshasa ni de Jakarta, ni tan sols el de Màlaga, però això no ha estat impediment perquè set espècies de cotorres i lloros s'hagin aclimatat fins a criar amb naturalitat. A les ubiqües cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus), observables des de fa dues dècades a prop de qualsevol palmera, s'han sumat els últims anys altres cinc psitàcides, com es diuen tècnicament els membres d'aquesta vistosa família d'aus. L'última ha estat la cotorra de Nanday (Nandayus nenday). «N'hi ha almenys una parella que va criar el 2010 en un plàtan al carrer de Pujades, al Poblenou», relata l'ornitòleg Ricardo Ramos. Si se sap per on transiten, prossegueix Ramos, és possible veure-les formant bandades de 5 a 10 individus. Són els dos adults i el grup familiar.

Malgrat que les cotorres s'han convertit en veïns habituals a València, Palma i Màlaga, entre moltes altres ciutats, no hi ha constància de cap altra urbs europea amb tanta varietat d'espècies.

Les sis noves psitàcides encara són escasses, però totes ja estan documentades tant per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) com per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO-Birdlife). A més a més de la cotorra de Nanday, les espècies amb reproducció segura són la cotorra de Kramer -amb presència constant des de fa com a mínim tres dècades- i les més rares aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata), aratinga mitrada (Aratinga mitrata), aratinga de màscara roja (Aratinga erythrogenys) i lloro del Senegal (Poicepahlus senegalus). També hi ha constància d'exemplars solts de diversos periquitos, cacatues i lloros agapornis, tot i que sense reproducció. Pel que fa a les cotorretes de pit gris, i a falta que finalitzi un inacabable cens, la seva població s'estima en 2.000-3.000 individus. Això sí, amb els colors estridents que tenen i amb el seu cant eixordador, no n'hi ha cap que passi inadvertida.

EL FALCÓ, L'ÚNIC DEPREDADOR / Lloros i cotorres sobreviuen amb certa facilitat perquè han desenvolupat uns hàbits alimentaris poc selectes. Mengen sobretot dàtils i fruits del lledoner, però no tenen manies a menjar patates fregides, galetes, crispetes, escorça d'eucaliptus i fins i tot baies del xiprer. En el seu èxit també destaca l'absència de depredadors, limitats a l'escàs falcó pelegrí.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Totes les psitàcides són exemplars escapats de gàbies particulars o alliberats inconscientment més els seus descendents. Al marge del seu cant, les cotorres acostumen a ser considerats uns animals simpàtics fins que es reprodueixen en excés i s'expandeixen cap a zones agràries. Aleshores és quan es converteixen en una plaga i és necessari controlar-los. Això és el que comença a passar en alguns cultius del Baix Llobregat.

Joan Carles Fernández Ordóñez, especialista en aus exòtiques de SEO-Birdlife, recorda que el fenomen de Barcelona és comú a altres grans ciutats mediterrànies i considera que la gran diversitat pot obeir simplement al fet que hi ha més compradors capritxosos. No obstant, no descarta la influència que pot tenir la presència d'un port i un aeroport importants, així com de parcs urbans amb molts arbres exòtics.