Vides de luxe que no destorben

«És com si Déu em tornés ara tot el que vaig fer pel meu marit, que en pau descansi». L'afirmació, plena d'entusiasme i emoció, és de la Maria, la protagonista de la imatge que acompanya aquesta crònica. Una barcelonina de 85 anys que va perdre el marit ara fa dos anys després d'una llarga malaltia i que de seguida comparteix, amb paraules i amb els ulls, les seves enormes «ganes de demostrar la joia, la il·lusió, l'alegria» per disfrutar des de fa dos anys de la companyia setmanal d'un voluntari d'Amics de la Gent Gran.

El voluntari és el Sergio, de 41 anys, un més dels que ahir van participar, juntament ambels seusavis, en un recorregut pels carrers del barri de Gràcia de Barcelona repartint 1.500 flors entre la gent gran per commemorar el dia internacional d'aquest col·lectiu.

El Sergio disfruta cada setmana de les vivències que li explica la Maria. Altres voluntaris, com la jove Ariadna, de 16 anys, també miren de pal·liar la soledat dels avis a qui visiten. «Hi ha àvies que tenen fins a cinc fills, alguns dels quals directament no volen saber res d'elles, o posen l'excusa que han de cuidar els néts. I el pitjor és que les àvies diuen que és normal, perquè elles des­torben», descriu l'Ariadna, que no deixa de sorprendre's per «les vides tan intenses que expliquen les ­persones grans. Són vivències de luxe i em sorprèn molt que hagin d'acabar així».

Amics de la Gent Gran va demanar ahir en un manifest que no se cedeixi tota la responsabilitat als governs i que el voluntariat i la societat civil facin tots els esforços possibles per evitar el creixent risc d'exclusió dels avis, en una societat en un imparable procés d'envelliment i soledat. «La soledat és molt crua», constata un altre voluntari, el Javier, de 30 anys, que opina que «no costaria tant que l'àvia pogués viure a casa dels fills alternativament». En efecte, molts dels avis atesos per les oenagés pateixen la soledat però tenen fills que estan vivint no gaire lluny d'ells.

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

Mentre aquests encaixos entre generacions no es resolen, les oenagés com Amics generen parelles com la Lola, de 80 anys, i la Rosa, de 38, que passen dues hores juntes cada setmana. «Em fa riure», confessa la Lola. «La mort de la meva àvia em va moure a fer alguna cosa», recorda la Rosa.

Una motivació semblant a la frase que resumeix la jornada festiva i reivindicativa d'ahir, i que va pronunciar la Maria de forma espontània: «Ho estic vivint».