Uns avis de cine

Mai és tard per fer picar una claqueta. Per això rodar un curtmetratge va ser el repte que es van marcar un grup de vuit avis de l'Espai de Gent Gran del barri de Sant Antoni. Tenen entre 63 i 80 anys, però no els ha tremolat el pols a l'hora d'agafar una càmera professional, escriure un guió, organitzar un càsting i editar un vídeo. Són els alumnes del primer taller de cine per a gent gran de Barcelona.

La iniciativa de convertir l'Espai en un miniestudi de Hollywood va venir de la mà de Gabriel Amdur i la productora Talatala, una empresa audiovisual que desenvolupa projectes per disminuir l'impacte de la bretxa digital i aconseguir la integració a través d'un ús lúdic i pràctic de les noves tecnologies.

Fa quatre anys que Talatala organitza tallers de cine per a adolescents de Guinea Equatorial i aquesta és la primera vegada que porta a terme un projecte d'aquesta mena a Barcelona. «Aquí la bretxa digital afecta la gent gran. Busquem que, amb l'excusa del procés creatiu que suposa rodar una pel·lícula, aprenguin a usar les noves tecnologies i que treballin en equip i assumeixin responsabilitats», explica Amdur.

Després de diverses lliçons de formació tècnica, la divisió de tasques va ser essencial per agilitzar el projecte: equip de so, guió, fotografia, producció, edició… Només n'eren vuit, així que s'han hagut de multiplicar per dos. «He quedat sorprès pel volum de treball que suposen 10 minuts de vídeo», afirma Joan Domínguez.

La història del curtmetratge Soñar despierto se centra en com reaccionarien tres personatges que cada dia prenen el cafè junts si els caiguessin a les mans una gran quantitat de diners. Per trobar els actors, van organitzar un càsting. Així van escollir Jasmina Zauaga, Jordi Miranda i Albert Andrade, tots tres dedicats professionalment o semiprofessionalment a l'art dramàtic, que assumeixen el paper de personatges principals del curtmetratge de forma altruista. El curt també compta amb la col·laboració de l'actor Màrius Hernández.

Després d'un mes i mig de preparatius sense descans, van arribar els quatre dies de rodatge. «Al cap de dues hores rodant, l'equip ja funcionava sol», assegura Amdur. A jutjar pel making-off, els membres de l'Esplai s'ho van passar molt bé, a la vegada que es van moure com peix a l'aigua darrere les càmeres. Les preses es van haver de repetir molts cops, però l'ànim i el bon humor mai van defallir.

Lliçó de cine

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià

Javier Burón: «Necessitem un 30% de vivenda pública que costi un 30% menys que la de lliure mercat»

«Fins fa pocs mesos el cine em semblava caríssim. Ara que sé el volum de treball que implica, el veig baratíssim», subratlla Ferran Agüir. El seu company Francesc Villaubí afegeix que el taller els ha canviat la manera de veure el cine: «Ara em fixo més en els plans. No estic tan atent pel que expliquen sinó per com es visualitza». El curtmetratge està ara en fase d'edició i l'objectiu és presentar-lo al districte i donar a conèixer el projecte a altres esplais al setembre.

«Volem trencar el mite que la gent gran s'avorreix i únicament juga a cartes i al dòmino. Ara ens jubilem més joves i podem fer moltes altres coses», sentencia Domínguez. I és que l'equip de Sant Antoni no té límits. Ja es plantegen fer una producció de més llarga durada.