Xavier Trias: «Si no fem cap disbarat guanyarem les eleccions d'aquí a un any»

–¿La dimissió de Carles Martí és la prova de càrrec que el bipartit va encarar la consulta de la Diagonal com un plebiscit?

–Sí, sens dubte. Les consultes no comporten mai dimissions. No té sentit. Les responsabilitats polítiques neixen al convertir la consulta en un plebiscit, i si jugues fort a favor d’un determinat resultat. La destitució de Martí és una tremenda injustícia d’Hereu, que intenta salvar-se com sigui. Jo no vaig negociar les condicions de la consulta amb Martí, sinó amb Hereu, que és qui l’ha convertit en un ­referèndum amb la seva ­tossuderia.

–Dijous, a la UPF, va dir que el nou cartipàs municipal suposava una baixada en la qualitat del govern municipal. ¿Tan bo era Martí als ulls de CiU?

–No és això. Hem passat d’uns governs potents amb Pasqual Maragall i fins i tot amb Joan Clos als que ha fet Hereu. Han tingut dues pèrdues importants, Itziar González, a Ciutat Vella, i Carles Martí, l’home fort de l’executiu. I a canvi no ha entrat saba nova, sinó que manté Jordi William Carnes, al qual no se li donen més atribucions; Assumpta Escarp, que seguirà fent el que feia sense més canvis, i Imma Moraleda, una dona de Martí, del ­partit. Aquest ajuntament, per tant, seguirà dirigit directament des del carrer de Nicaragua [seu del PSC]. I aquest és el gran error ­d’Hereu.

–Però Carnes té un perfil més dialogant que Martí i, a més, és més liberal en qüestions econòmiques, i això pot propiciar que hi hagi pactes amb CiU

–Tenim una bona relació, és cert. És amable i amb una visió de la vida més liberal, però la pregunta és qui mana de veritat: el partit. Maragall se les tenia amb Antoni Santiburcio, per exemple. Ara se’n va Martí, però segueix com a primer secretari de la federació de Barcelona. El resum és que responen de la mateixa manera de sempre davant una situació nova, amb la figura de l’alcalde desvaloritzada. Un alcalde capaç de mentir al dir que va votar quan no ho va fer i al mateix temps incapaç de disculpar-se. Jo ja no me’l crec. He perdut la confiança en ell. També ha incomplert les condicions que vam pactar sobre la Diagonal. Per exemple, que desenvoluparien una opció B més amable amb el cotxe privat, amb transport públic però no obligatòriament tramvia i en la qual no es toquessin els arbres.

–Quan falta un any per a les eleccions municipals, ¿està segur que el seu rival serà Hereu?

–No ho sé. Sempre tinc el dubte de qui em trobaré, i com que no és decisió meva, tant me fa. I especialment en aquesta ocasió no m’importa gens ni mica qui sigui el candidat del PSC. El poden canviar o no, però ja arriben tard. A més a més, seria el reconeixement d’un gran error. El mal menor per als socialistes ara és seguir amb Hereu, encara que hagi perdut tota credibilitat i lideratge.

–El seu número dos en la llista, ¿serà qui prendria el seu relleu en cas que vostè perdés les eleccions?

–Primer, jo només penso a guanyar. I si em comprometo a seguir quatre anys això vol dir que en cas de derrota jo no deixaré l’ajuntament, tot i que, si perdo, no em tornaré a presentar. A la vida s’ha de saber guanyar i perdre amb dignitat i amb el respecte dels teus adversaris. Ara estem en unes condicions ­úniques per guanyar. És més, als meus col·laboradors els dic que si aquesta vegada perdo, la culpa serà meva. Hi ha vegades que es perd i no te’n sents culpable. Com em va passar en les primeres eleccions a què em vaig presentar, el 2003. Sabia que era una carrera de fons. Aquesta vegada, sí. Estem en una posició que, si tot va com hauria d’anar, ens ha de fer ­guanyar. Si no cometem disbarats guanyarem, i això significa seguir en la línia de sempre, de no perdre els papers, fer una oposició a vegades dura, però no tant com a ­vegades em demanen, però en qualsevol cas, sense insultar. I crear un context que em permeti ser l’alcalde de tots l’endemà de les eleccions.

–¿I el seu partit i la seva federació?

–Jo governaré per a tothom i entenent-me amb tothom. La seu central d’un partit no pot manar en un ­ajuntament. A mi no em poden ­trucar de no sé on dient-me què he de fer. No. Nosaltres hem de tenir política pròpia. Basats en uns ideals i una doctrina, sí, però la nostra ­política respon a una dinàmica ­pròpia de la ciutat. Hem de desenvolupar un projecte de ciutat a llarg termini, a 15 o 20 anys, de manera que el pacte amb l’oposició és obligatori. No es pot canviar el model de ciutat cada quatre anys. Ara mateix aquesta ciutat està despistada sobre el que vol la gent. La gent no ens demana que construïm l’edifici de Frank Gehry a la Sagrera, sinó que el mateix barri de la Sagrera ­funcioni bé. I aquesta ha de ser la nostra obsessió.

–Tornant a les relacions amb Còrsega [el carrer on es troba la seu de CDC], ¿no té por que el partit intenti omplir-li la llista de paracaigudistes?

–No poden caure aquí perquè ells saben que hi ha 12 persones que fa anys que treballen durament i que òbviament es mereixen anar a la llista. Una altra cosa serà quan formem govern a l’ajuntament, llavors ­buscarem els millors, independents. Jo estic content amb el meu equip i no el desballestaré. Tampoc no m’ho demanarà ningú. Ara, no em trauré conills del barret de copa en forma de fitxatges. Les coses ens van bé. És cert que els que manen ho fan fatal, però a més nosaltres ho estem fent bé. I això es mereix un premi.

–¿Està d’acord amb les veus que mantenen que el millor hauria ­sigut un pacte entre el PSC i CiU quan Jordi Portabella va decidir no que renovaria el tripartit municipal?

–L’hi vaig proposar a Hereu en la primera entrevista que vam tenir després de les eleccions, després de felicitar-lo, i em va respondre que no l’hi passava pel cap. ¡Una altra cosa és l’enrenou que m’hauria organitzat si m’arriba a dir que sí! A més a més, s’ha passat tres anys menyspreant-nos. El 2008 li vam oferir pactar els pressupostos del 2009 i del 2010 perquè llavors la crisi ja era evident. Es van riure de nosaltres. Van errar el diagnòstic i no es van adonar que els venia al damunt un tsunami. Barcelona és una ciutat d’èxit, però creure que no ­t’afectarà la crisi és estar a la lluna. Nosaltres quan veiem que hi ha un tema de ciutat pensem en la ciutat. En la requalificació del Miniestadi el més fàcil hauria sigut votar-hi en contra. Sé que hi ha associacions de veïns queixoses amb mi pel nostre suport al pla, però un alcalde ha de ­prendre decisions pensant en el bé de la ciutat.

Notícies relacionades

BCN no pagarà a Indra fins que justifiqui els seus errors

L’Ajuntament estudia com millorar la teleassistència en cas d’apagada

–¿I si el maig del 2010 és Hereu qui li ofereix governar junts?

–Seria una qüestió a estudiar. Però nosaltres anirem a les eleccions parlant de canvi. I, per coherència, amb algunes persones que actualment estan en el govern aquest canvi no seria possible. Amb d’altres, sí. Ja he col·laborat en altres etapes amb socialistes. I tots han de tenir clar que un govern ha de ser lleial i col·legiat. L’espectacle de les desavinences que veiem entre PSC i ICV-EUiA no es repetirà.