Mor Bet Figueras, pionera del paisatgisme en arquitectura

subjugar, domesticar els grans espais oberts, no acotats i gairebé sense referències. Aquest va ser el repte vital de Bet Figueras, arquitecta paisatgista morta ahir als 53 anys, víctima d’un càncer. En un moment en què el paisatgisme a Catalunya tenia uns referents remots, com Nicolau Maria Rubió i Tudurí i Josep Fontseré, més lligats a la jardineria que pròpiament a l’espai –àmbit de treball de l’arquitectura–, Bet Figueres va ser, amb la també malaguanyada Rosa Barba, la introductora d’una nova forma d’intervenir en espais, naturals o no, de difícil control. El seu funeral se celebrarà avui a les 16.30 hores, al tanatori de la Ronda de Dalt.

L’arribada dels ajuntaments democràtics i, per tant, d’un afany regenerador en la urbanística va arribar no només a places i carrers, sinó a parcs, platges, jardins i espais fluvials. Va ser aquest l’hàbitat en què Figueras va desenvolupar la seva obra. A diferència d’altres paisatgistes, més que desenvolupar una obra pròpia va preferir col·laborar amb grans arquitectes, als quals va encomanar a poc a poc el valor de l’element vegetal en els seus projectes. Dels arquitectes, la creadora va absorbir-ne la versatilitat.

GRAN COL·LABORACIÓ / D’entre tots els arquitectes amb qui va treballar, s’ha de destacar, potser, la tasca realitzada amb Carlos Ferrater. Junts van intervenir a les illes de la Vila Olímpica, el 1992, i al jardí Botànic (1999), projecte pel qual van obtenir el premi FAD.

Va col·laborar, també, en la configuració de l’última gran transformació urbana viscuda a Barcelona, la zona Fòrum, una àrea difusa, sense límits, on Figueras, a més de la seva coneguda capacitat de treball, va donar sempre mostres de jovialitat i dolçor, tant amb els seus col·laboradors directes com amb qualsevol que treballés a les oficines d’Infraestructures del Llevant, l’empresa municipal que va realitzar les obres.

Notícies relacionades

Vigilants del metro, expedientats per un aldarull amb 4 joves després del Pride

El Govern troba bancs de sorra que podrien regenerar platges a BCN

Entre el llegat de Figueras hi ha perles com el roserar del parc de Cervantes a Barcelona, el jardí privat de l’arquitecte Óscar Tusquets, el de Bodegas Bilbaínas a Haro (la Rioja); el restaurant El Bulli, a Roses, i els hotels La Florida i Omm, a la capital catalana.

Donat el desert existent a Espanya pel que fa al paisatgisme, Bet Figueras es va formar a Berkeley (EUA), i Edimburg. Membre del Landscape Institute, també va treballar perquè aquesta disciplina tingués el seu lloc, encara que fos com un oasi, a la facultat d’arquitectura de Barcelona, a través dels màsters. Un oasi mediterrani, és clar, com li agradava a ella.