BCN dedica una avinguda al mestre Ferrer i Guàrdia

L’Ajuntament de Bar-celona va fer ahir justícia finalment en el nomenclàtor dels carrers de la ciutat al lliurepensador i pedagog d’idees llibertàries Francesc Ferrer i Guàrdia, executat el 1909 a Montjuïc com a boc expiatori dels successos de la Setmana Tràgica. El seu nom ja substitueix el del controvertit navilier i comerciant marquès de Comillas (Antonio López), enriquit al segle XIX amb el tràfic d’esclaus a Cuba, a les plaques de l’avinguda que uneix el passeig de la Reina Maria Cristina i la plaça de Sant Jordi. Es tracta d’un vial situat justament a la falda de la muntanya on va perdre la vida el que va ser fundador de l’Escola Moderna.

La nova denominació de l’avinguda és fruit d’una campanya cívica portada a terme els últims anys per diverses entitats, entre elles la fundació que porta el nom del pedagog. El seu president, Joan Francesc Pont, va assistir a l’acte d’inauguració de les plaques que va fer el primer tinent d’alcalde, Carles Martí.

CULTURA REPUBLICANA / El canvi s’inscriu en la celebració el 2009 de l’Any Ferrer i Guàrdia en el centenari de la seva mort i els 150 anys del seu naixement. Segons la fundació, amb el canvi guanya presència «la cultura laica i republicana, tan barcelonina però tan absent dels carrers».

Un total de 160 entitats i més de 1.500 persones han recolzat el canvi. Al marquès de Comillas encara li queda una plaça amb el seu nom, la d’Antonio López, a l’inici de la Via Laietana, davant de Correus.

La Fundació Ferrer i Guàrdia conserva els arxius del pedagog i la documentació del consell de guerra que el va condemnar a mort al considerar-lo instigador de la Setmana Tràgica. Del 25 de juliol al 2 d’agost del 1909 hi va haver una vaga general a Barcelona i altres poblacions catalanes motivada, entre diverses causes, pel reclutament forçós per anar a la guerra del Marroc. La protesta també va ser una violenta revolta anticlerical durant la qual es van cremar moltes esglésies.

El Govern central va decretar l’estat de guerra i va atribuir al pedagog, que era en el seu punt de mira per les seves idees pròximes a l’anarquisme hegemònic llavors entre els sectors obrers, ser un dels instigadors de la protesta. Ferrer i Guàrdia ja havia estat empresonat a Madrid després que el llibertari Mateu Morral, exbibliotecari de l’Escola Moderna, llancés una bomba al carrer Major quan passava el carruatge del rei Alfons XIII.

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

Tant el consell de guerra, fet sense proves, com l’execució van motivar una forta campanya internacional de rebuig amb marxes a París, Viena i Roma, boicot antiespanyol a Londres i molts articles aThe New York Times.

La restitució de la memòria de Ferrer i Guàrdia fa avui a la tarda un pas més amb la placa que es descobreix al carrer de Bailèn, 56, antiga seu de l’Escola Moderna.