Un pla precursor

El primer projecte d'acollir els Jocs d'hivern data del 1999

L'exalcalde Joan Clos va qualificar la idea fa 11 anys com «una bogeria viable»

L'estudi pioner tenia el suport de les estacions de França i Andorra

Conrad Blanc, gestor de la idea.

Conrad Blanc, gestor de la idea.

2
Es llegeix en minuts
SERGI LÓPEZ-EGEA
BARCELONA

Va ser el 1999 quan es va gestar el primer projecte que avalava la capitabilitat de Barcelona com a seu per a l’organització d’uns Jocs Olímpics d’Hivern. Era l’època en què el Principat d’Andorra també plantejava la possibilitat de presentar al Comitè Olímpic Internacional (COI) la seva candidatura. El Govern d’Andorra la Vella comptava per a això amb el concurs de Barcelona i de les estacions veïnes de França.

En aquells moments, l’alcalde de Barcelona era Joan Clos, actual ambaixador d’Espanya a Turquia, que va conèixer de primera mà el projecte, que va qualificar com «una bogeria viable», tot i que no es va decidir a portar-lo a terme.

Una font del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va confirmar ahir a aquest diari l’entrega de l’estudi, que encapçalava principalment Conrad Blanc, actualment un dels responsables de l’estació andorrana de Grandvalira i que el 1985 va liderar l’expedició catalana que va coronar l’Everest. Blanc, una de les persones que coneix més bé l’esquí i les infraestructures pirinenques, s’estima més guardar silenci sobre aquesta idea, que està considerada com la pionera en el projecte que ara s’ha proposat l’Ajuntament de Barcelona per convertir la capital catalana en la primera ciutat capaç d’organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern i d’Estiu.

Segons aquest projecte, Barcelona albergava totes les proves de caràcterindooren pavellons ja construïts, com el Palau Sant Jordi. La capital catalana, així mateix, assumia l’allotjament de les delegacions, els membres del COI i la majoria de persones que es desplaçaven amb motiu dels Jocs Olímpics, ja que es considerava «suficient» la infraestructura hotelera de la ciutat. L’estudi, a més a més, també considerava els Pirineus com l’«àmbit territorial» on s’havien de desenvolupar les proves d’esquí alpí i nòrdic.

¿I què volia dir el terme «àmbit territorial»? Doncs ni més ni menys que la denominació que el COI acceptava legalment per permetre que Barcelona atorgués subseus a estacions d’esquí enclavades en països diferents de l’organitzador, en aquest cas França i Andorra. El Principat es faria càrrec de la celebració d’algunes proves alpines i els enclavaments de la Cerdanya francesa de les especialitats nòrdiques.

Notícies relacionades

L’AJUDA FRANCESA / Concretament, les proves de biatló, la combinada nòrdica i els salts de trampolí eren el principal obstacle, ja que l’orografia catalana i andorrana no eren les idònies per organitzar-les; d’aquí ve que el 1999 l’«àmbit territorial» dirigís la seva mirada cap a França. En l’actualitat, tot i amb això, el projecte de l’alcalde Hereu no té previst traspassar les fronteres catalanes, tot i que encara no s’ha produït la gran trobada entre l’Ajuntament de Barcelona i les estacions d’esquí pirinenques, ja que la candidatura encara està en fase inicial i no s’ha desenvolupat.

L’any 2000, Albert Batlle, ara secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, era el responsable d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, i ja va plantejar a l’aleshores candidat a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, la viabilitat perquè Barcelona acollís uns Jocs d’Hivern.