Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia pateixen la falta de carrils bici

L’aposta de Barcelona per la bicicleta és un fet indiscutible. Els aparcaments al carrer han augmentat (17.000 places en superfície i més de 1.000 subterrànies), els conductors estan una mica més sensibilitzats, el Bicing ha potenciat i popularitzat el seu ús malgrat els problemes de manteniment del servei i els carrils bici van guanyant espai entre cotxes, motos, autobusos i taxis. Aquest impuls per la mobilitat sostenible, no obstant, ha dibuixat una Barcelona desigual, amb districtes en què pedalejar i no donar gas segueix sent el perill de tota la vida. Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia són dos dels més deficitaris.

Recórrer l’Eixample en bicicleta és una delícia. El ciclista va per Consell de Cent, torna per Diputació; puja i baixa per Enric Granados o Comte d’Urgell, o va de costat a costat per la Gran Via. «Té lògica que aquest districte concentri el gruix del carril bici perquè són zones de molta densitat de trànsit en què es fa necessari segregar les bicicletes», apunta Diana González, coordinadora del Bicicleta Club de Catalunya (BACC). A Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, en canvi, ser ciclista urbà és un repte, un combat desigual entre pedals i cilindres, gairebé un esport de risc involuntari. Amb una dada n’hi ha prou per fer-se’n una idea: aquests dos districtes sumen junts, Diagonal a banda, 1,7 quilòmetres de carril bici urbà, poc més de l’1% del total de la ciutat, que ja suma prop de 160 quilòmetres.

SENSE CONNEXIÓ / Més enllà de l’estadística, assenyala Domínguez, el més preocupant és «l’absència de vies de connexió amb altres districtes i, sobretot, amb el centre de la ciutat». Gràcia va al capdavant pel que fa a escassetat de vials, ja que disposa d’un únic traçat –de 546 metres– al passeig de Sant Joan, mentre que Sarrià-Sant Gervasi compta amb carrils al parc de l’Oreneta (658 metres), Doctor Fleming (270 metres) i Tuset (255 metres). Aquest escenari obliga els barcelonins d’aquests barris a anar al centre per carrers tan poc suculents per a un ciclista com Balmes, Príncep d’Astúries o Muntaner, pels quals és molt difícil circular per les voreres

Tenint en compte que aquests dos districtes sumen 45 parades de Bicing, encara es fa més necessari treballar en una xarxa que cobreixi la zona alta. Segons el BACC, no es tracta tant de quantificar els quilòmetres per districte –«Gràcia és un barri molt compacte i no requereix amb tanta urgència carrils bici», precisa la coordinadora d’aquesta associació– com d’establir enllaços, corredors que permetin rutes segures separades del trànsit motoritzat.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

¿VIA AUGUSTA? / Un dels projectes que apunten en aquesta direcció és el futur carril bici de Via Augusta, una veterana promesa que espera poder veure la llum aquesta legislatura. Sara Jaurrieta, regidora de Sarrià-Sant Gervasi, explica que l’obra és «complicada i cara», a la vegada que reconeix «la carència de carrils bici al districte». La idea és que el vial recorri la Via Augusta des de Gal·la Placídia fins a la plaça d’Orient, situada a uns 500 metres de l’accés als túnels de Vallvidrera. Jaurrieta assegura que el projecte està encara en fase d’estudi però avança que el carril anirà tant per la calçada com per la vorera, segons convingui. Diana Domínguez considera «un error que el vial no arribi fins a la Diagonal» i destaca que la Via Augusta, per sota de la Travessera de Gràcia, té una zona central «deixada de la mà de Déu» que és perfecta per acollir un carril bici.

Una altra possibilitat que es va posar sobre la taula era pintar un carril bici a la Ronda del Mig, un traçat que l’ajuntament va descartar perquè considera que aquesta via està «massa carregada de vehicles de motor».