Aprenent de Ferrer i Guàrdia

Era el 13 d’octubre del 1909 quan el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia queia afusellat al castell de Montjuïc després d’un judici tèrbol en què se l’acusava de ser l’instigador de la Setmana Tràgica. Ahir, dia en què es complia un segle dels fets, el fortí oferia una imatge totalment diferent. Amb un sol d’agost, 150 nens corrien pel pati d’armes tal com si fos el del col·legi. Eren els alumnes del CEIP Ferrer i Guàrdia de Ciutat Meridiana i del centre amb el mateix nom al Masnou que participaven en la gimcana organitzada per la Fundació Ferrer i Guàrdia per recordar el revolucionari.

«¿Algú de vosaltres sap per què som avui aquí?», pregunta l’Oriol, un dels pacients monitors. «¡Sí, sí, sí! Perquè avui fa 100 anys que van afusellar Ferrer i Guàrdia a Montjuïc», contesta orgullosa la Gabriela, que ho remata amb un sincer «ens ho han explicat avui al col·le». Lliçó u apresa. El tema de les teories llibertàries és el que cal treballar.

Pregunta número dos: «¿Sabeu què són les classes socials?». «Sí, allò antic. La història, la prehistòria, i també hi ha els homínids», salta un dels nens. Atònit davant l’original però desencaminada resposta, l’Oriol els mostra unes fotografies de pagesos, burgesos, artesans i capellans, que de seguida il·lustren la tropa. «Francesc Ferrer i Guàrdia va lluitar perquè tots els nens poguessin estudiar junts, independentment que fossin nens o nenes, o burgesos, és a dir, rics, o pagesos, és a dir, pobres», explica el monitor en la seva voluntat d’inculcar el missatge del pedagog en la mainada.

Però el joc que més els va fer reflexionar va ser el batejat com a Judici ràpid. Consistia a representar sota l’estàtua del Timbaler del Bruc el judici en què es va condemnar a mort Ferrer i Guàrdia. «¡No, no, però si jo sóc el creador de l’Escola Moderna. Sóc innocent!», diu molt ficat en el seu paper el petit Juan Antonio. «¡Culpable!», respon sense prestar cap atenció a la defensa la Cindy, molt dura en el paper de jutge. «Però no és just, no m’han deixat defensar-me», replica el Juan Antonio. «Doncs així va ser com es va produir el judici de Ferrer i Guàrdia. Injust, ¿oi?», sentencia el monitor.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

Un carrer per al mestre

La gimcana no va ser l’únic acte que va recordar ahir l’afusellament del lliurepensador. A les 12 del migdia hi va haver una ofrena floral al monument al pedagog a l’avinguda de l’Estadi, i a les set de la tarda l’alcalde, Jordi Hereu, va presidir l’acte institucional al Saló de Cent, que va comptar amb la presència de Pasqual Maragall, president del comitè d’honor de la fundació. A més, l’ajuntament vol dedicar l’actual avinguda del Marquès de Comillas al revolucionari, proposta aprovada en l’últim plenari de Sants.