BCN reprèn la plantació d'arbres i introdueix tres noves varietats

Algun vianant observador podrà sentir-se desubicat aquests dies, si descobreix al seu pas algun arbre completament innovador a Barcelona. Seguint la política de l'última dècada de prendre-li l'hegemonia al plàtan (que ja representa una mica menys d'una tercera part dels arbres viaris de la ciutat), l'àrea municipal de Medi Ambient ha introduït en les últimes setmanes tres noves varietats: laCatalpa bignonioides bungei, elLigustrum japonicum variegatumo troana i elTamarix pentandra, una nova versió del tamariu a la ciutat. La seva incorporació s'ha inscrit en una campanya que suposa el retorn a la normalitat, després de la suspensió de la plantació de l'any passat, a causa de la sequera. Així, en la temporada de plantació que ara s'acaba s'han afegit uns 3.000 arbres als existents, en lloc dels 1.500 anuals que serveixen per substituir els exemplars malalts o en mal estat.

En l'actualitat la ciutat compta amb gairebé 154.000 arbres, amb l'objectiu municipal, assenyala la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, d'arribar als 155.000 aquest mandat. La tendència dels últims anys ha estat a l'estabilització, amb el relleu dels que morien o patien algun contratemps. Però el repte era fomentar la biodiversitat i anar introduint espècies que no provoquessin trencaments al subsòl, que tinguessin fulla verda tot l'any, amb copes menys àmplies per no provocar molèsties en voreres estretes, amb necessitat de menys reg i d'atencions, en definitiva. Primer es va optar pel lledoner (n'hi ha 18.700 als carrers) com a alternativa al plàtan (que amb 49.000 unitats es manté als carrers amples on s'ha fet característic, com la Rambla), després es van introduir espècies diferents en cada districte, es va innovar també en les noves zones que s'anaven urbanitzant a la ciutat i es va optar per potenciar les varietats amb flor en cantonades de l'Eixample.

A EXAMEN

Els últims tres anys, l'ajuntament ha examinat rigorosament la implantació de nou espècies noves a la ciutat, amb un total de 524 exemplars. La tercera fase, amb avaluació de cada cas individual, constata que només un parell (vegeu el gràfic) presenten alguns problemes i s'hauran de revisar. Altres, com laRobinia pseudoacacia bessonianai l'Acer freemaniiaconsegueixen la màxima puntuació i estan cridats a ornamentar els carrers locals.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Per ampliar encara més l'espectre local (integrat actualment per unes 130 espècies, de les quals només 10 compten amb una població de més de 4.000 arbres a la capital catalana), recentment s'han incorporat els tres casos anteriorment citats, cap d'origen mediterrani. La nova catalpa ja es pot veure al carrer del Roser, a Sants-Montjuïc; un exemplar de tamariu és al carrer de l'Almirall Cervera (Ciutat Vella) i les troanes han arribat al carrer de Cornet i Mas, a Sarrià-Sant Gervasi, explica Xavier Hernández, director d'Espais Verds de la mateixa àrea municipal. "Els estem provant per veure'n la adaptació", assenyala. El procés és llarg, ja que se n'estudia el cicle de creixement i se n'avaluen la conservació, resistència i aparença.

Hernández alerta que el període d'observació encara trigarà uns quants anys a completar-se, ja que apareixen molts condicionants. Mayol puntualitza que cap tipus d'intervenció al carrer comporta la pèrdua d'exemplars.