SÍMBOL DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DEL 1888

La cascada de la Ciutadella recobra l'esplendor amb un 'lífting' urgent

Les 25 escultures mitològiques que integren el monument font patien importants desperfectes

La gran bastida d'obres es retirarà a l'abril perquè llueixi just a l'inici de la temporada turística

L’estàtua de Venus, gairebé restaurada.

L’estàtua de Venus, gairebé restaurada. / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
ROSARIO FONTOVA
BARCELONA

La Venus de pedra de la cascada del parc de la Ciutadella torna a somriure. Un equip de restauradores ha tornat a l'escultura creada per a l'Exposició del 1888 la seva aparença gairebé original després d'un intensiu píling que fins i tot ha revelat l'empremta del cisell de l'escultor. L'ajuntament va haver de tancar l'accés al tram d'escales final de la cascada del parc de la Ciutadella. Estaven caient fragments de pedra i després d'una inspecció es va detectar el mal estat de les escultures, que representen diverses escenes marines i mitològiques creades per diversos autors. El vandalisme, l'aigua i les defecacions de coloms i gavines van agreujar la situació.

En total hi ha 25 escultures que estan sent tractades per un equip de set restauradores, un escultor i un picapedrer. Ja estan a punt els cavalls marins que envolten el gran estany, dels quals només un és original. Una gran bastida envolta la font i l'oculta parcialment de la vista dels nombrosos turistes que van al parc. A l'abril, a l'inici de la temporada alta turística, està previst que es pugui retirar.

Les escultures de la font monumental del parc de la Ciutadella havien perdut l'expressió a causa de dues intervencions anteriors que van resultar molt negatives. Una va perforar les estàtues amb claus de

ferro que es van rovellar i van trencar la pedra calcària. En l'última, que es va portar a terme amb motiu dels Jocs del 92, les escultures van quedar recobertes per una gruixuda capa de morter aplicada de forma grollera, que va arrebossar les figures fins a esborrar els trets que els havia donat l'escultor.

UN TORN

El problema s'adverteix a l'observar de prop el conjunt escultòric, l'abans i el després de l'operació. Emma Sarró i Alfonsa Saavedra dirigeixen l'equip, que suprimeix el perniciós morter a base de vibroincisor (una espècie de torn de dentista gegant), microescarpes i cisells. A més a més del soroll del vibroincisor, de tant en tant sona a la bastida un esgarip agut que s'amplifica mitjançant un altaveu. Es tracta d'una prova per repel.lir els coloms i les gavines que han fet nius als racons de la cascada i que deterioren la pedra amb els seus excrements.

Notícies relacionades

La primera fase de la restauració afecta les escultures centrals. A més de la Venus amb pentinat modernista que surt d'una petxina, creada per Venanci Vallmitjana i Eduard Alentorn, hi ha dues nàiades (una va perdre el cap, que es tornarà a esculpir) i dos faunes; el seu autor és Rossend Nobas. Al frontó que corona la cascada hi ha una altra Venus envoltada d'amorets. I encara més amunt cavalca la Quadriga de l'Aurora, un carro de ferro de 30 tones, dissenyat també per Nobas, que quan es va inaugurar la cascada, el juny del 1881, estava cobert d'or fi i va costar 78.000 pessetes. La seva restauració encara està pendent.

El monument té interessants dependències en desús just al darrere de la composició escultòrica. A sota hi ha una gruta amb estalactites, una atracció molt de moda en l'època de l'Exposició, però on ara guarden les eines els treballadors de Parcs i Jardins. I just darrere de la Venus hi ha l'antic Aquari, una gran sala que ha patit l'efecte del vandalisme i on ara les restauradores guarden el seu equip. A la façana diuen que s'hi va estrenar un jove Antoni Gaudí estudiant d'arquitectura modelant un medalló amb una sargantana.