Unes jornades analitzen a BCN les intervencions arqueològiques a les necròpolis històriques jueves

La necròpolis jueva més important de l'Europa occidental està situada a la muntanya de Montjuïc, però no ha pogut ser excavada i investigada completament pels arqueòlegs, de manera que subsisteixen les llacunes respecte a una comunitat que va arribar a comptabilitzar 5.000 membres al Call de Barcelona fins al pogrom o avalot de l'any 1391, que en va certificar la desaparició. El cas d'aquesta necròpolis, l'excavació de la qual ha estat paralitzada per un sector de la comunitat jueva, posa sobre la taula un conflicte que afecta altres ciutats europees des dels anys 80 i que confronta ciència i creença.

El Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona organitza avui i demà unes jornades de debat sobre les actuacions recents en antics cementiris jueus. Dos dels casos que s'hi analitzaran són complexos. Al voltant de les instal.lacions de tir de Montjuïc va començar el 2001 una excavació que va localitzar 557 enterraments dels quals se'n van poder estudiar 28. Però la investigació es va tancar sense que es coneguessin els límits de la necròpolis i sense que l'equip de paleoantropòlegs forenses de la UAB que dirigeix Assumpció Malgosa pogués analitzar les restes trobades al laboratori.

Els lobbies jueus fins i tot van alertar l'ambaixada dels EUA. Al final, va ser impossible establir conclusions científiques suficients. Poc després, un projecte d'urbanització de la zona, compresa pel mirador del Tir al Vol i el passeig dels Cims, elaborat per Barcelona Serveis Municipals (BSM), va ser rebutjat. No s'hi va tolerar cap tipus de construcció ni rampa i ni tan sols es va acceptar el nom de parc del Camp de Tir. La zona segueix sense urbanitzar.

Pèrdua irreparable

A Tàrrega (Urgell), una excavació realitzada pel Museu de l'Urgell va ser interrompuda amb l'aquiescència de la Conselleria de Cultura i les restes trobades --70 esquelets anteriors al segle XIV-- van ser retirats immediatament i inhumats al cementiri de Collserola en presència d'un rabí. El fet va provocar la difusió d'un manifest de protesta firmat per un centenar d'arqueòlegs contra"grups tradicionalistes"a l'acció dels quals s'atribuïa la"pèrdua irreparable d'informació històrica".

La comissió de patrimoni jueu que actua a Catalunya està assessorada per l'organització Atra Kadisha que s'encarrega de"preservar antics cementiris jueus al món en perill"i aconsegueix aturar les investigacions arqueològiques. Segons la seva tradició, està prohibit desenterrar ossos de jueus independentment de l'antiguitat que tinguin.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Les jornades que se celebren a Barcelona han despertat un gran interès. Hi assistiran observadors de la resta de l'Estat espanyol ja que hi ha hagut episodis semblants a València i Lucena. L'arqueòleg Ferran Puig, que va investigar la necròpolis de Montjuïc, opina que"en ciència no es pot ser dogmàtic"i que a Montjuïc"és imprescindible excavar perquè hi pot haver la clau per conèixer amb més detall la comunitat jueva que va viure a la ciutat de Barcelona".Precisament el museu va posar en marxa l'any passat un centre d'interpretació del Call i també organitza rutes sobre el llegat jueu.

Un dels ponents de les jornades és Max Polonovski, conservador en cap del Patrimoni Jueu del Ministeri de Cultura de França."És essencial conèixer més bé la vida de la comunitat jueva perquè el passat és patrimoni de tothom i, en principi, no tinc objeccions a una excavació",assenyala. Però Polonovski reconeix que hi ha conflictes amb els integristes."Sempre hi ha gent que busca la seva identitat, i això és perillós"."És un problema general i s'ha d'estar molt atent perquè és molt dolent que els polítics es desentenguin del tema adduint que no el coneixen bé". I acaba:"Primer la ciència i després la identitat".