La pressió dels veïns salva el nucli històric de Badalona

Les protestes veïnals de Dalt de la Vila, el nucli històric de Badalona que conserva vestigis romans i medievals, han aconseguit aturar la major part del pla de transformació del barri, que havia estat aprovat en el mandat anterior --el de l'alcaldessa Maite Arqué, rellevada el 2007 per Jordi Serra, tots dos del PSC-- i que preveia operacions urbanístiques per eixamplar alguns dels seus carrers i permetre edificis més alts i de més volum dins del casc històric de cases baixes.

El ple municipal ha derogat sis de les set unitats d'actuació urbanística del polèmic pla. Només manté el projecte de construcció d'un edifici de vivendes --encara que més discret i reduït que en el projecte original-- als afores del nucli històric.

"El pla urbanístic va aixecar el rebuig veïnal fa més d'un any i immediatament es va organitzar una comissió d'experts en arquitectura i patrimoni per aturar un pla que pretenia destrossar l'essència del barri", explica Jordi Casas, portaveu de la coordinadora veïnal.

RESTES ROMANES I MEDIEVALS

L'alcalde Serra es va mostrar complagut amb el canvi del pla heretat de l'anterior mandat, davant del qual el seu mateix equip de govern va mostrar els seus dubtes. "Quan vaig assumir l'alcaldia, em vaig proposar resoldre aquest problema que ha aixecat rebuig veïnal. Ara, treballarem perquè els veïns puguin fer les reformes a les seves vivendes ràpidament sense traves legals", va explicar Serra.

Molts immobles de Dalt de la Vila es troben sobre una zona amb abundants restes arqueològiques romanes i medievals, de manera que les reformes necessàries per a la seva conservació topen sovint amb les normatives de patrimoni. "Intentarem conversar amb la Generalitat per modificar la llei, perquè no és lògic que un veí que vol reformar el terra de casa seva no pugui perquè al subsòl hi ha jaciments romans", va afegir Serra.

Salvador Barber, propietari d'una casa situada al costat del Museu dels Dofins, espera des de fa dos anys l'autorització per restaurar el primer pis i el sostre de la seva vivenda, que es troben deteriorats. Per tenir restes romanes al subsòl, no ha pogut. "No pretenc fer obres en profunditat, només vull fer les reformes que necessito per seguir vivint aquí. Estic en negociacions amb l'ajuntament i espero que aquest tema se solucioni aviat", va explicar Barber.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

IMMOBLES ABANDONATS

Les dificultats per a la reparació i millora de les vivendes ha ocasionat l'abandonament d'alguns immobles. Els veïns, que creuen que la crisi de la construcció ha facilitat la derogació del pla, asseguren que ara lluitaran per la restauració del patrimoni de la zona, entre el qual destaca un teatre romà (a la intempèrie des de fa set anys) i la façana de la masia de Can Trias, en ruïnes.