La botiga Quílez de la rambla de Catalunya compleix un segle sense canviar d'estètica

Colmado Quílez. El nom ja destil.la mil sabors, olors i fins i tot records en sèpia. ¿Qui no s'ha extasiat alguna vegada davant dels seus abarrotats aparadors? La Real Academia defineix un colmado --una paraula gairebé en extinció en ciutats com Barcelona-- com una mera "botiga de comestibles". Però el Quílez és molt més. No només compleix un segle i ho celebrarà sense estar-se de res dimarts, sinó que té el mèrit infinit d'haver capejat modes, maneres, crisis i tendències sense perdre mai l'esperit original. De fet, ha imposat la seva estètica, estil i solera al pas dels temps. I amb el plus d'ampliar els seus articles, tant delikatessen com de consum bàsic, fins a arribar a les 10.000 referències.

I com qualsevol botiga que es valori, el colmado de la rambla de Catalunya amb Aragó té un gestor, que preserva a capa i espasa la memòria i qualitat de la casa. Faustino Muñoz Soria, després de 32 anys treballant per als propietaris, el dirigeix --també és sommelier-- amb coneixement erudit sobre denominacions d'origen (només d'olis en tenen 12, i 245 tipus) i sobre la biografia de l'establiment.

Tradició rellevada

Ha plogut molt --o gairebé gens, si es fixa la mirada a les prestatgeries dels anys 40--, des que la família Vilaseca va fundar el 1908 el que primer va ser un forn, després una confiteria i per fi un colmado. En mans de Julián Quílez, durant els anys 40 es va forjar un renom de dècades, que podria haver arribat a la fi el 1974, quan els fills del comerciant no van voler prendre el testimoni. L'establiment va elegir com a relleu Andrés Lafuente potser pel fet de ser un comerciant nat "treballador, sacrificat i el primer a arribar i l'últim a marxar", resumeix Faustino.

Integrat en el grup Lafuente (amb cinc botigues més, la majoria a Barcelona), es va respectar el segell Quílez i es va aprofundir en l'enorme gamma de botelleria que avui ostenta, a més d'incorporar-hi fumats, foies i altres delícies. Durant aquesta última etapa, Faustino ha estat testimoni de com el local navegava amb èxit contra corrent. Primer driblant la crisi que els va amenaçar quan van arribar els súpers. Després mantenint l'atenció personalitzada --amb plantilla de 18 treballadors, dels quals sempre n'hi ha sis despatxant-- sense ni tan sols donar número, "perquè molts clients volen el seu venedor". També mantenint la tradició de pagar un dia per setmana amb talons als proveïdors i jurant no haver generat mai un impagament. I per fi resistint les pressions del mercat, i permetent, per qualitat de vida del seu equip, el luxe de tancar els dissabtes a la tarda.

Al final, "client és qui diu per on ha d'anar el negoci", apunta. Sota el timó permanent dels Lafuente --amb el patriarca recentment jubilat però encara omnipresent i els seus quatre fills, Marta, Laura, Andrés i Carlos al peu del canó--, avança al ritme de la demanda. Incorpora més de 200 referències d'aigua, més de mil de whiskys i una infinitat de conserves, cafès, vinagres, dolços i embotits, amb el pernil ibèric com a vaixell insígnia. El seu seguiment es fa durant més de cinc anys, des que el porc s'engendra fins que arriba al taulell.

Tot i la crisi, el negoci no decau perquè la retallada s'acusa menys a l'hora d'omplir la nevera, opina. Per això segueix la tendència a despatxar destil.lats cars i a descobrir nous sabors, que tempten des dels seus característics 19 aparadors i vitrines, renovats amb paciència d'orfebre cada mes.

Notícies relacionades

L’institut de la Mina descarta que l’atac a un professor el cometés un alumne

Reconeguda una incapacitat permanent per l’amiant

Un epicentre gastronòmic com aquest no podia deixar de celebrar amb clients i amics el seu centenari. Dimarts muntaran carpes al carrer, amb degustacions molt assequibles, cuiners llorejats, cares conegudes, i amb diverses festes al seu interior.

Quedaran forces per encarar la recta cap a Nadal, quan en 20 dies facturaran la meitat del seu volum anual i inundaran de lots milers de cases barcelonines, per a les quals Quílez forma part de la seva memòria i la seva ciutat.