Humberto Gil Cabrera va ser empresonat el 1934 a Montjuïc i un any més tard era el comandant del castell

La vida d'Humberto Gil Cabrera, militar i fill de militar, i la de la seva família, està lligada al castell de Montjuïc des que va ser tancat entre aquestes muralles el 1934. Hi va estar com a presoner i, només un any més tard, el 1935, ja era el comandant de la fortalesa. La filla del tinent coronel, Maria Lluïsa Gil, recorda que mentre el seu pare va ser presoner tots van ser feliços. Llavors va venir el malson.

El que va passar al castell, a partir del juliol del 1936, canviaria la història del militar i la de la seva família. Tot i que en realitat --i això està escrit als papers del consell de guerra que el jutjaria el 1939-- Humberto Gil Cabrera no va tenir res a veure ni amb les morts de capellans i militars, ni amb l'horror que es va viure a Montjuïc els primers dies de guerra civil.

"Uns 15 dies després d'esclatar la contesa, va deixar el castell i va preferir embarcar-se abans de veure com mataven els seus antics companys. Mentre va estar de cap no hi va haver afusellaments",explica la filla, de 79 anys, mentre recorda els dies que la família va passar a la fortalesa i, després, la maleïda guerra, la fam i el seu pare a la batalla, entre barrots.

Vacances

El primer record que té del castell es remunta a un dia de l'octubre del 1934, quan el seu pare, llavors guàrdia d'assalt, va ser fet presoner després de la revolta del 6 d'octubre, quan el president Lluís Companys va proclamar un Estat català en una república federal espanyola i Barcelona va viure una revolta.

Gil Cabrera, que llavors era tinent coronel, havia passat aquell mateix any a formar part de la Guàrdia d'Assalt"pel sou",diu la seva filla. El 6 d'octubre va ser fet presoner i confinat al castell. Maria Lluïsa riu ara quan recorda aquell tancament. Aquell empresonament va ser l'any en què la família va passar unes vacances en un castell amb vistes al mar.

Al ser amics del coronel Rafael Bernabé, al capdavant del castell, la família va viure lliure."Anàvem a les atraccions de Maricel gratis",diu la filla. Ja lliure, el 1935, Gil Cabrera, animat per la seva dona, demanaria la plaça de comandant de la fortalesa."Els pares dormien a l'habitació que després ocuparia Companys",diu Maria Lluïsa, mentre fa un mapa mental del castell.

Uns mesos després va començar el malson. Maria Lluïsa plora. Ella tenia 6 anys, la guerra esclatava i el castell estava a punt de convertir-se, un cop més, en un escenari de matances." Van venir uns de la FAI i van dir que portaven 11 porcs. Eren 11 capellans. El pare no els va deixar entrar".

Potser va ser pel que va passar aquella nit, però Gil Cabrera va abandonar el seu lloc al castell uns 15 dies després de començar la guerra. El 2 d'agost de 1936 es va presentar voluntari en el desembarcament a Mallorca. Des d'aquesta data fins al 1939, a la seva biografia les batalles se succeeixen."Creia en la llibertat",afirma el seu nét Carles García, quan ara, amb el fluir dels anys, comença a conèixer l'avi perquè la por es dilueix i les seves ties comencen a desgranar els records.

El 1939, el final de la guerra, va agafar el tinent coronel a València. El seu nét busca entre els papers què va passar en aquell consell de guerra en què estava en joc si el seu avi era condemnat a mort o si se'l castigava amb 30 anys i un dia de presó pels afusellaments que hi havia hagut al castell de Montjuïc.

Entre els papers, es recullen testimonis que proven que ell no va estar implicat en les morts, que se'n va anar precisament per aquell bany de sang. La sentència final va ser de set anys. El 1946, va sortir de la presó i començaria a organitzar el que la seva filla petita anomena"el cop contra Franco".

Notícies relacionades

Ajudes als municipis per elaborar les candidatures al Pla de Barris

Cop policial a les botigues que es dediquen a la marihuana a Barcelona

Bufetada

Un any d'anades i vingudes a França."Llavors sí que era un perill públic i no abans".Maria Lluïsa recorda la bufetada que el seu pare li va clavar el dia que ella li va retreure que no pensava en la seva família."Abans que la família hi ha la llibertat de la gent",va rematar ell. Després d'aquell any de conspiració, la presó un cop més. Set anys més. Ja no en sortiria. Va morir el 1954 i no van deixar que el cos vestís l'uniforme de militar, però la família el va col.locar al taüt. Està enterrat, amb la seva dona, a Montjuïc, molt a prop del castell que va ser la seva presó, casa seva i el seu malson.