PROJECTE URBANÍSTIC AL DISTRICTE D'HORTA-GUINARDÓ

La reforma de la Clota conserva la meitat de les cases del barri

El pla municipal manté l'estructura mig rural de la zona, única a Barcelona

La connexió amb el Carmel millora i es guanyen equipaments, vials i zones verdes

2
Es llegeix en minuts
ALBERT OLLÉS
BARCELONA

No tot han de ser males notícies al Carmel i el seu entorn. Malgrat que la reforma del popular barri segueix paralitzada des que l'oposició va fer valer aquest febrer la seva majoria actual per tombar el projecte del bipartit de govern, a l'espai contigu de la Clota se segueix avançant. Així, després que s'aprovés el primer pla de millora urbana del barri (el de reordenació), avui està previst donar llum verda al segon i més simbò- lic (el de conservació).

La setmana passada es va passar l'escull definitiu amb l'aprovació en la comissió plenària d'Urbanisme amb el vot a favor d'ERC, al qual avui es podria unir CiU. "El projecte destaca pel consens assolit amb els veïns", assegura la regidora d'Horta- Guinardó, Elsa Blasco. Això permetrà mantenir la seva estructura mig rural, única a Barcelona, al mateix temps que es millora l'espai públic i l'accessibilitat.

A la Clota, ubicada com el seu nom indica en una depressió entre el Carmel i la Vall d'Hebron, sembla com si el temps no hagués passat, cosa que ha permès als seus habitants resguardar-se de les transformacions urbanístiques de l'últim segle, incloent-hi les derivades de les onades migratòries dels anys 50 i 60. La reforma manté les tres quartes parts del barri actual i conserva el 50% de les vivendes (gairebé totes les construïdes abans del 1950).

TIPOLOGIA DELS EDIFICIS

"El pla preserva la tipologia de les construccions, i per això els seus propietaris les podran reformar però sense variar-ne la volumetria o l'altura", explica Oriol Bonet, director de l'agència municipal del Carmel.

Les noves vivendes (23.200 metres quadrats de sostre) tindran entre dos i quatre pisos d'altura --mantenint la coherència amb la resta-- i es concentren en un dels laterals, el que dóna al carrer de Lisboa. Això permetrà donar-li a la Clota una façana ara inexistent cap al Carmel, que es completarà amb l'obertura de connexions viàries directes entre els dos barris.

Notícies relacionades

Les 77 vivendes que s'expropiaran es divideixen entre les que seran enderrocades pel seu mal estat o perquè interfereixen en la reordenació de l'espai públic i viari, i les que es seran requalificades com a equipaments pel seu valor arquitectònic i d'ús ciutadà. En el primer cas, els afectats seran reallotjats en els nous pisos.

L'actuació municipal conserva bona part dels horts; reurbanitza el camí històric de Sant Genís a Horta; recupera el passatge de Feliu, i els carrers d'Alarcón i de Bragança com a eixos de vianants i posa les bases per a la creació del nou parc de la Clota.