La font del Geni Català recupera la seva esplendor al Pla de Palau

L'àngel que sobrevola la font de marbre del Pla de Palau llueix blanc i net de la brutícia negrosa que causa la contaminació. El seu cos una mica androgin ha recuperat els atributs masculins, res de l'altre món, que li van tapar quan les autoritats van comprovar que, després de les processons, les dones de Barcelona es congregaven a xafardejar sota la font del Geni Català. Segons la premsa de l'època, el mercat de la Boqueria també reclamava un àngel nu per atraure el públic femení.

Ja fa molt temps que ningú es concentra al costat de la font, que ha quedat tancada per les vies de circulació rodada. Inaugurada l'1 de juny de 1856, la font del Geni Català s'alçava al Pla de Palau, la plaça de moda llavors, flanquejada pel Palau Reial (que va desaparèixer en un incendi), la Llotja, l'edifici de Duanes i el Portal de la Pau. Els barcelonins passejaven per les avingudes que l'envoltaven. La font va ser dedicada al marquès de Campo Sagrado, el capità general Bernaldo de Quirós, que havia promogut l'arribada de l'ai- gua de Montcada a Barcelona, on proliferaven les epidèmies per l'aigua contaminada.

SENSE AIGUA, PER LA SEQUERA

A la font encara queda el seu escut franquejat pel pretensiós lemaDespués de Dios, la casa de Quirós. Ara, en plena sequera, quedarà forçosament en dic sec després d'una complexa restauració dirigida per Judith Massana i Carme Hosta, del departament de projectes urbans de l'ajuntament, i realitzada per un equip de Krom Restauració coordinat per Mercè Marquès i Cecilia Sabadell.

Quan es va inaugurar, era el monument escultòric de més envergadura de Barcelona. Va ser encarregat a l'arquitecte municipal Francesc Daniel Molina, autor també del saló de la Reina Regent de l'ajuntament. L'equip de restauradores no va trobar el projecte original, però sí referències alDiario de Avisos y Noticiasdel 1856 sobre "el geni alat de robustesa viril en actitud de marxar orgullós per la via del progrés". Perquè la font és, exactament, un homenatge al comerç, a la indústria, a la navegació i a la ciència. A sota de l'àngel, hi ha quatre escultures femenines que simbolitzen les províncies catalanes i en un nivell inferior hi ha quatre cavalls marins en què cavalquen genets alats.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

La font va ser restaurada abans dels Jocs Olímpics. Sembla que les estàtues eren apedregades a consciència en cada revolta o en cada manifestació de descontentament, de manera que les figures estaven freqüentment desnarigades o sense membres. En una inspecció es va comprovar que la contaminació i el mal resultat d'una restauració a base de resines l'havien danyat i havien atorgat uns estranys tons ataronjats al marbre. Així que se li va haver de refer un braç a Lleida, una palma a Girona i posar-li l'argolla a l'àncora. Els treballs han estat minuciosos i s'han portat a terme de l'octubre a l'abril. El marbre va ser alliberat de l'atac biològic dels microorganismes i dels dipòsits que causa la contaminació. Un escultor es va encarregar de refer-lo.

L'àngel alat llueix un nou nas i una nova mà que sosté una estrella que sembla anticipar-se a la revolució dels soviets. Durant la restauració se li van trobar al cap uns cables misteriosos que arribaven a un cubicle secret. Les restauradores avancen la hipòtesi --molt seductora-- que allà hi havia un dipòsit de gas i que, de nit, una flamarada de foc emergia de l'àngel del progrés i causava la sorpresa dels barcelonins.