Barcelona culmina un pla pioner de seguretat als túnels viaris

No tots els túnels de Barcelona generen polèmica política i ciutadana. Els que es distribueixen al llarg de la xarxa viària de la ciutat poden presumir des d'aquest setmana de formar una xarxa completa de control centralitzat, i de complir amb les diferents normatives de seguretat, incloent-hi les que no són de compliment obligat a l'interior d'una urbs. Unes mesures que els permeten comptar amb un sistema comú i automatitzat d'actuació en cas d'incendi o d'accident.

La recent connexió a la xarxa del reformat túnel de la Rovira, al qual un estudi europeu va suspendre en matèria de seguretat el 2006, ha permès a l'ajuntament culminar un pla pioner de millora integral que s'ha anat desplegant durant gairebé una dècada. Les obres de millora d'aquest doble pas subterrani de 1.300 metres, el segon més llarg de la ciutat, s'han dividit en dues fases. La primera es va executar el 2007 i es va centrar a renovar els sistemes de protecció, seguretat i gestió tècnica centralitzada.

També es va canviar la instal.lació del circuit tancat de televisió i la dels sistemes que serveixen per detectar automàticament incidents; així com els aspectes relacionats amb la senyalització: balises, semàfors, barreres de restricció de l'accés i panells informatius. La segona fase va començar el mes de gener passat i prosseguirà fins a finals de l'actual trimestre, amb què es milloraran les instal.lacions de ventilació, electricitat i enllumenat, i se segellaran les juntes i esquerdes existents per impermeabilitzar la galeria.

EL REFERENT DE BADAL

Els criteris seguits per executar el projecte han tingut com a referència el túnel de Badal a la Ronda del Mig, entre la plaça de Cerdà i la Diagonal. Aquesta via subterrània, la més llarga a l'interior d'una ciutat europea amb els seus 2.200 metres de longitud, va ser inaugurada el 2002 amb tots els sistemes de seguretat i control previstos per la nova normativa europea aprovada a inicis dels 90. La seva construcció va marcar el punt d'inflexió a Barcelona i, a partir d'aquí, s'han anat adaptant la resta de túnels fins a arribar al de la Rovira.

"A cada pas viari s'hi han instal.lat més o menys elements, depenent de la seva longitud i característiques, però tots estan controlats de manera centralitzada des de la sala conjunta de seguretat i compleixen les normes antiincendis", explica Jesús Martínez Viejo, cap de protecció civil i prevenció dels Bombers de Barcelona.

Entre els elements de detecció que s'han anat instal.lant destaca un cable de fibra òptica que dispara una alarma al centre de control si es produeix un gran o un ràpid increment de temperatura dins del tub de circulació. Una altra forma de control, més habitual, és la que permet el sistema de detecció automàtica d'incidències (DAE) a través de càmeres que enregistren qualsevol parada de cotxes dins de les galeries.

I encara hi ha un tercer element d'avís, mitjançant els sistemes que netegen l'ambient interior de monòxid de carboni i partícules. Aquests incorporen sensors que avisen d'increments inhabituals a les galeries.

A partir del moment que es rep l'alarma a la sala de seguretat, la persona que vigila des d'allà la circulació dins dels túnels comprova la seva autenticitat i activa una seqüència automàtica contra incendis que triga un minut, com a màxim, a posar-se en marxa completament.

TANCAMENT DE BARRERES

El procés comença amb missatges de "túnel tancat per incidents" als panells informatius que hi ha als accessos. També es posen en vermell tots els semàfors ubicats a les mateixes zones. Al mateix temps s'abaixen les barreres que hi ha instal.lades a les entrades. Aquestes són dobles i s'ubiquen una davant de l'altra per permetre el pas dels vehicles de bombers i de la resta de serveis d'emer- gència. Seguint el protocol s'activen les balises de desviament cap a vies laterals (als túnels on és possible) i s'emeten missatges per megafonia en diversos idiomes. De cara als

conductors que s'han quedat a l'interior de la galeria a causa del sinistre, la mateixa seqüència automàtica posa en funcionament dues fórmules diferents d'expulsió del fum. Als passos subterranis que tenen menys longitud activa els ventiladors d'aire per empènyer-lo cap enfora --el fum puja amunt i es mou enganxat al sostre-- seguint el mateix sentit de la circulació dels vehicles.

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

EXTRACTORS

Als túnels més llargs s'aturen els ventiladors, ja que pel fet que no hi hagi una sortida pròxima causaria l'efecte contrari al que es persegueix, escamparia el fum per tota la galeria i el tornaria a baixar fins a terra. La solució aquí consisteix a obrir unes portelles al sostre que es distribueixen pel túnel a una distància de 50 metres i que deixen lliures uns extractors que expulsen verticalment el fum cap a la superfície. A l'habitacle inferior on hi ha les portelles, al passadís que separa els dos tubs viaris, s'obren unes portes laterals perquè els afectats puguin passar al costat contrari i escapar de l'incendi.