El parc natural de Collserola guanyarà 51 hectàrees més de BCN

El futur parc natural de Collserola, la declaració del qual està prevista per a aquest any, incorporarà 51 noves hectàrees del municipi de Barcelona que fins ara no gaudien de cap protecció mediambiental. No seran el centenar d'hectàrees que s'havien previst fa un parell d'anys, quan van començar els tràmits per elevar la protecció del parc, però sí un acord satisfactori per a les parts implicades, segons van declarar ahir el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, i l'alcalde Jordi Hereu.

La negociació ha estat complexa perquè es tractar de zones amb una gran pressió social i urbanística. De fet, les administracions s'han hagut d'inventar una nova figura de protecció per poder satisfer a tothom. Es tracta dels anomenats EPRE (espais periurbans de regulació especial, similars als tradicionals preparcs), que essencialment són zones protegides en les quals sí que estaran permesos alguns usos i fins i tot la construcció d'equipaments. Baltasar es va referir eufemísticament als EPRE com a "alternatives que resolen els problemes d'una manera imaginativa".

ZONES DE TRANSICIÓ

Els EPRE, que sumen en total 132 hectàrees, estan dividits en dues modalitats. Els EPRE de tipus 2 seran zones de transició entre la ciutat, generalment parcs urbans, i l'autèntic parc natural. Tindran la màxima categoria de protecció, però s'hi podran emprendre reformes "suaus", com construir nous camins, sistemes de recollida d'aigües pluvials, instal.lar papereres o miradors, segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado. Seran, per exemple, l'extrem nord dels parcs de l'Oreneta i de Marquès de Sentmenat, així com la zona de l'antic hospital de Sant Llàtzer, Peu del Funicular i la Font del Bacallà. Aquestes àrees serviran per facilitar l'accés dels barcelonins a la serra de Collserola.

L'altra modalitat d'EPRE, el tipus 1, afecta zones en les quals actualment hi ha vivendes, la majoria molt humils, que desapareixeran i els seus habitants seran reallotjats. Aquí es podran construir determinats equipaments docents, sanitaris, culturals i esportius, sempre amb el vistiplau de Medi Ambient. Els EPRE 1 inclouen algunes zones de Vallvidrera i les Planes i del barri de Cal Notari.

Així doncs, Collserola guanyarà tant en protecció com en extensió. En primer lloc, el parc natural, que ja està integrat al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i a la Xarxa Natura 2000, se situarà en nivell de protecció a l'altura del Montseny, del Montnegre-Corredor, de Sant Llorenç del Munt i d'altres parcs naturals catalans. De la seva gestió i manteniment se n'encarregarà un consorci en el qual no solament estaran presents els nou ajuntaments que disposen de territori al parc, sinó també la Generalitat.

Notícies relacionades

El català retrocedeix al piromusical de la Mercè

L’ampliació de Sant Llorenç del Munt crearà un corredor verd cap a Montserrat

En segon lloc, el parc tindrà més territori "malgrat la gran pressió que exerceix una ciutat en creixement com Barcelona", com va destacar la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol. Encara no s'ha determinat quantes hectàrees aportaran exactament Sant Cugat, Molins de Rei, Cerdanyola, Sant Just Desvern, Montcada i els restants municipis veïns, però en el cas de Barcelona ja està decidit que seran 1.697 sobre un total que estarà al voltant de les 8.300.

Per una altra part, el projecte d'un túnel que connecti el barri d'Horta amb Cerdanyola continua en suspens. El conseller Baltasar es va limitar a comentar: "Ni la declaració del parc afecta el túnel, es faci o no, ni tampoc el túnel afectarà el parc".