Les visions de Sánchez

Mentre a Nova York demanaven a Pedro Sánchez la seva recepta de «guanyador polític» que l’ha portat a ser un «líder importantíssim en el món internacional», el president del PP afirmava que no hi ha «democràcia sana» en la qual Pedro Sánchez «segueixi sent president del Govern d’Espanya» i Isabel Díaz Ayuso l’acusava de viure «perquè hi hagi dues Espanyes i que una acaba amb l’altra».

Aquests dies s’han evidenciat les dues visions de la figura de Pedro Sánchez: la que tenen a l’exterior davant la que alguns pregonen a Espanya.

Aprofitant el marc de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el president va participar en reunions, conferències, col·loquis i entrevistes. El van presentar com «un guanyador polític», amb una «trajectòria extraordinària», «un polític progressista d’èxit que ha guanyat, contra tot pronòstic, elecció rere elecció, que ha sobreviscut a la covid».

Impensable una descripció així a Espanya, sobretot quan el que s’augmenta són els crits de «corrupte» o d’«ocupa a la Moncloa» que llancen alguns al carrer i que s’escolten també al Congrés. Sense esmentar l’‘èxit’ de l’estiu corejat en concerts, festivals o moment qualsevol amb l’insult a Sánchez que en el seu dia va proferir la presidenta de la Comunitat de Madrid i va donar peu al «m’agrada la fruita».

Unes paraules que permeten a Sánchez defensar la tesi, com va fer a Nova York, del «col·lapse dels partits de la dreta tradicional que estan, va dir, cedint tot el terreny a l’extrema dreta i a aquest populisme reaccionari que s’està estenent a molts països, també a Europa».

Amanida per xifres econòmiques com que Espanya representa prop del 40% del creixement econòmic de l’eurozona, la pujada un 61% del salari mínim mentre el ritme de creació d’ocupació arriba a xifres rècord de més de 22 milions de persones treballant a Espanya.

Si alguna cosa marca la referència de Sánchez a l’exterior és la contundència en les seves apostes. Des de la defensa efusiva a Ucraïna, amb l’aportació d’armes i material de Defensa fins i tot amb les posicions contràries dels seus socis de govern i parlamentaris, fins a la negativa a comprometre’s al 5% del PIB de la despesa militar com obligaven els EUA, en concret Donald Trump, després del paraigua de l’OTAN.

Aquest últim enfrontament el va fer baixar d’una primera línia internacional a la qual ha tornat per la seva, també, contundent posició per al reconeixement de l’Estat de Palestina que va portar Espanya a ser dels primers països a fer aquest pas que ara estan fent altres nacions, com França, Portugal o Gran Bretanya, i així fins a més de 150 dels 193 països de l’ONU.

I és que la crisi a Gaza, que ha segat ja més de 65.000 vides i gairebé 165.000 ferits després de l’ofensiva israeliana, a més de centenars de menors morts per falta d’aliment, ha insuflat al president un aire polític –especialment fora Espanya– que només va tallar la convulsa setmana judicial.

Un respir a què va contribuir activament el Rei. Com ja va fer la setmana prèvia en el marc del seu viatge d’Estat a Egipte, Felip VI va tornar a condemnar la «matança» que està cometent Israel sobre el poble palestí i va implorar a l’Executiu que presideix Benjamin Netanyahu que pari amb els «actes aberrants» que estan cometent. Llançant a més missatges al poble jueu recordant els llaços sefardites comuns.

Tot i que sense pronunciar la paraula genocidi, que és la que ara fa servir sense cap pudor el Govern –inclòs Sánchez– i es van animant alguns presidents autonòmics del PP per descriure el que està passant a Palestina, el Rei va compartir l’esperit del president en la seva croada per aturar l’ofensiva i fer «realitat al més aviat possible» la «solució viable» que permeti els dos estats.

Notícies relacionades

Mas revela que el PSOE va descartar Maragall per negociar l’Estatut: «Vaig assumir el cost polític i no me’n penedeixo»

Barcelona, en mode preelectoral

Però amb permís de la conjuntura internacional, i els exabruptes populistes de Donald Trump davant l’ONU, la setmana ha anat transcorrent en un avanç continuat i «mesurat», segons consideren fonts de l’Executiu, dels processos judicials pròxims al Govern. Principalment, el que afecta el germà de Pedro Sánchez –David Sánchezja va camíde judici– i la seva dona, Begoña Gómez, a la qual el jutge Juan Carlos Peinado li va avançar la intenció de jutjar-la per malversació davant un jurat popular. Del camí del judici oral que emprèn també la parella de Díaz Ayuso poc temps es va parlar. Una fita en va tapar una altra.

Amanit tot amb la reconfirmació de Sánchez d’optar a la reelecció per assentar el clima de campanya electoral contínua, inestabilitat, i opcions pròximes d’eleccions generals mentre es jutgen els casos de corrupció pròxims al president del Govern.