TOCANT EL 9È TÍTOL

Márquez: «Va ser tan fàcil guanyar-los que havia oblidat el valor que tenen els títols»

És l’únic que es resisteix a considerar-se ja nou vegades campió del món. Ha viscut tan desesperadament els últims sis anys que no pensa celebrar res i molt menys el novè ceptre fins a agafar-lo entre les seves mans. I és tan així que, avui, al Japó, va recordar que, quan els guanyava, ni valorava el que costaven.

Marc Márquez (Ducati) ha celebrado, hoy, en Japón, el segundo puesto en la sprint que le da (casi) el noveno título.

Marc Márquez (Ducati) ha celebrado, hoy, en Japón, el segundo puesto en la sprint que le da (casi) el noveno título. / ALEJANDRO CERESUELA

5
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Mai enganya. Mai menteix. Mai disfressa les seves paraules. Deu ser perquè no té cap necessitat de fer-ho. El català Marc Márquez Alentà, de 32 anys, vuit vegades (ja gairebé nou) campió del món de motociclisme, ha acabat avui segon en la carrera a l’esprint del Gran Premi del Japó, que es disputa aquest cap de setmana en el traçat de Motegi, per darrere del seu magnífic company ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati) i ja té el novè títol entre les seves mans, ha reconegut a l’acabar la carrera, que «va ser tan fàcil guanyar-los, que havia oblidat com costen i el valor que té guanyar un títol mundial, potser perquè hi va haver una època (2013-2019) en la qual vaig enllaçar sis títols en set anys».

I, és clar, preguntat en un dels caps de setmana més importants de la seva dilatada i exitosa carrera com va ser la prova a l’esprint, Márquez, que abans havia felicitat efusivament Bagnaia i (gairebé) demanat perdó a Joan Mir per passar-lo com el va passar en carrera («no passa res, Marc, són les carreres», li va dir el mallorquí), va dir «ha sigut una carrera molt correcta i un segon lloc magnífic, molt, molt bo per intentar tancar el títol i completar el nostre objectiu, que no és cap altre que guanyar el títol. I punt».

Més tens

«No em dol reconèixer-ho, però he corregut una miqueta més tens del normal. És humà, ¿no? ja que m’estic jugant molt», va continuar explicant el vuit vegades campió del món. «I, sí, semblava que avui pesava tres o quatre quilos de més i tots estaven dipositats a les meves espatlles. S’acosta una cosa gran i no sabem si passarà o no».

I, per descomptat, el més gran dels Márquez, a qui tots a Itàlia anomenen ‘ET’, il cannibale’, va continuar explicant, de manera cristal·lina, transparent, quin és el seu pensament des que va trepitjar el Japó. «Ho vaig dir tot just arribar a Motegi, dijous passat, aquest cap de setmana és el cap de setmana dedicat a tancar el títol, a intentar aprofitar la primera pilota de partit i aquesta és únicament la meva prioritat. Sé que per a d’altres aquest cap de setmana ha de ser el de guanyar guanyant. Doncs no, si es pot guanyar, es guanyarà però l’important és conquerir el títol».

«No em dol reconèixer-ho, però he corregut una miqueta més tens del normal. És humà, ¿no? Ja que m’hi estic jugant molt. S’acosta una cosa gran i no sabem si passarà o no».

Marc Márquez

Pilot de l’equip Lenovo Ducati i líder del Mundial de MotoGP

I va ser llavors quan, de la mateixa manera que, dijous passat, va recordar que ningú recordava quantes Pilotes d’OrLeo Messi (8), ell tampoc recorda com va conquerir els seus primers sis títols mundials de MotoGP. «Ho explicaré: no recordo res ni, per descomptat, la posició en què vaig quedar en la carrera del 2013, 2014, 2016, 2017, 2018 o 2019 quan vaig quedar campió i, si no me’n recordo jo, menys ho recordaran els fans ¿no? L’important és guanyar el títol ¡ja!”

I va ser quan Marc va estendre l’explicació al fet que aquest tremend viacrucis que ha passat, del 2020 que es va lesionar a Jerez a aquest portentós 2025, li ha permès adonar-se que aquells dies de glòria i, sobretot, «la facilitat amb què enllaçava un títol a un altre», li va restar valor a tot el conquerit.

Marc Márquez i ‘Pecco’ Bagnaia, avui, després del seu doblet a Motegi en la carrera a l’esprint. /

JESÚS ROBLEDO

«Aquests dies, aquesta setmana, he donat voltes a una cosa que no havia pensat fins a arribar al Japó i és que, potser, en aquestes ocasions, en aquells moments, no era prou conscient, realista, del que val i costa guanyar un títol. I, en aquest sentit, potser per com m’ha costat, per tot el que he patit fins arribar aquí i tenir aquesta nova oportunitat, és pel que, potser, sens dubte, la responsabilitat pesa més que en aquells temps».

Marc, ara, abans d’anar-se’n al llit, creu que la carrera de demà serà diferent. És més llarga, més temps per preparar-ho tot, ja només ha d’estar pendent del seu germà Àlex («sé que la gent vol veure un duel amb ‘Pecco’, però no toca, el duel amb ‘Pecco’ ha sigut tot l’any») i tancar el títol ¡ja!, si pot ser al podi. No cal dir que Motegi sencer creu que Marc Márquez Alentà voldrà tancar el seu novè títol amb la seva victòria núm. 100 de la seva carrera, però... «jo només penso en el campionat, que és el més gran per a mi, la meva família, els meus fans i el meu equip».

«Ho explicaré: no recordo res ni, per descomptat, la posició en què vaig quedar en la carrera del 2013, 2014, 2016, 2017, 2018 o 2019 quan vaig quedar campió i, si no me’n recordo jo, menys se’n recordaran els fans ¿no? L’important és guanyar el títol ¡ja!”

I, en aquest sentit, Marc creu que l’ambient que envolta aquest Gran Premi del Japó no està ajudant gaire el seu germà. «No ho sé, ja divendres va tenir dificultats i estic segur que tot aquest soroll, ben intencionat, per descomptat, al seu voltant de ‘vinga que pots, vinga que pots retardar el títol del Marc’, no l’ajuda a centrar-se a preparar les carreres. No ho sé, tothom sap que el que vull és que, demà, faci una bona sortida, estigui amb nosaltres davant i acabem junts aquest somni».

Notícies relacionades

No cal dir que Marc, abans d’anar-se’n a descansar a l’hotel del circuit de Motegi, un lloc privilegiat i només reservat per als VIPs del GP, va tenir un sincer record i lament per la caiguda i lesió que ha patit el madrileny Jorge Martín (Aprilia), encara campió del món de MotoGP.

«No m’expliquin a mi el que és enllaçar una lesió rere l’altra, patir, lesionar-se, recuperar-se, tornar, no m’ho expliquin, per això crec, oi? que soc qui millor entén, ara, el Jorge», va comentar el jove de Cervera (Lleida), ara resident a Madrid. «Només vull que l’operació a la clavícula dreta vagi bé, es recuperi tranquil, torni a competir i, sobretot, enfoqui les últimes cites d’aquest any pensant ja en la temporada que ve. Crec que és el millor per a ell. Acabar bé, passar un bon hivern i tornar amb la força de tot un campió, que és el que és Jorge».