Antonio Andrés Pueyo: «El 60% dels feminicidis són planificats: s’ha de valorar millor el risc de violència mortal»

Què opina de les fallades de funcionament de les polseres? Utilitzen una tecnologia antiga. Funcionen telemàticament, no via satèl·lit, mentre que hi ha països que ho fan amb aplicacions mòbils, amb sensors... Per això s’utilitzen tan poc, almenys a Catalunya, perquè els jutges no se’n fien. Les polseres, no obstant, són un mecanisme que tria el jutge davant casos de risc. Jo em centro en la predicció del risc, en la capacitat que tenim de predir un possible feminicidi.

Quin paper té la valoració? Quan la violència de gènere va arribar al món penal hi havia homes sense trajectòries delictives o denunciats per fets lleus que després van assassinar la dona. La valoració del risc després d’una denúncia ens permet donar evidències clares al jutge i discriminar qui s’ha de vigilar i qui no.

¿Es fa bé? Cada policia té el seu sistema, però Espanya és un dels països d’Europa més avançats. En general ho fem bé. El problema és que no hi ha una gran precisió: hi ha casos en què la valoració del risc ha sigut errònia perquè les dones han acabat assassinades. El feminicidi és molt difícil de predir, és molt infreqüent. A Catalunya, el criteri de valoració dels Mossos està en una aturada tècnica, ja no saben què més fer, quina tecnologia es podria utilitzar.

¿Què proposa? Que es tracti la prevenció al feminicidi específicament, concentrar-nos en valoracions dinàmiques de risc d’assassinat. Ara s’avalua si la víctima pot tornar a ser maltractada, sense tenir en compte la letalitat d’aquest maltractament.

¿Com es fa? Hem de millorar la tècnica de predicció, fer un pas més en innovació. Cal fer seguiment al maltractador, veure què pot passar en el futur. Hem investigat les hores prèvies dels feminicidis i hem vist que el 60% són planificats. Ells les amenacen quan els deixen, fins i tot deixen senyals en la seva empremta digital: accedeixen a pàgines web, busquen com matar... Aquests són indicadors que es podrien monitoritzar per salvar vides. Hi ha tecnologia contrastada que es podria aplicar en valoració d’amenaces, cal analitzar si són versemblants, com ja es fa amb el suïcidi. Si es pot identificar, es pot evitar.

¿Han detectat altres patrons? Els sis mesos després que la dona abandoni la llar és quan l’assassinat és més probable. També ho és l’aparició d’una nova parella. Aquests elements no sempre es computen, o poden donar-se molt després de la valoració. El Whatsapp, el correu electrònic, les xarxes... són llocs on l’amenaça ha augmentat moltíssim i és un potencial que la policia podria explorar, si els jutges ho ordenen. La investigació ha de prendre nous camins que ningú ha provat. El que hem fet fins ara funciona bé, però ho hem de millorar.

Notícies relacionades

La marca pròpia d’ALDI: estalvi i confiança en la cistella dels catalans

Apartat del sacerdoci un capellà acusat d’abusar d’un menor

Moltes dones diuen sentir-se desprotegides al denunciar. El 30% de les dones que denuncien creuen que el seu marit les pot matar. La probabilitat real és de 3 per cada milió. El fet evident és que elles tenen por. Si mesurem la lluita contra la violència masclista amb l’estadística dels assassinats és com si en medicina utilitzéssim l’indicador de les malalties rares. Però si comparem respecte a fa 20 anys, la taxa de dones assassinades s’ha reduït un 30%. Necessitem indicadors graduals.

¿Què opina de les mesures per protegir les dones que tenen risc elevat? El sistema de protecció dona resposta, però encara és imperfecte. Estem millor que fa 30 anys, però volem protegir el 100% de víctimes, cosa que ara no passa.