L’ampliació de Sant Llorenç del Munt crearà un corredor verd cap a Montserrat

La proposta que la Diputació de Barcelona enviarà a la Generalitat abans de final d’any suposarà sumar 5.179 hectàrees, un 37% més, al parc natural per blindar el Vallès Occidental i el Bages de la pressió urbanística.

L’ampliació de Sant Llorenç del Munt crearà un corredor verd cap a Montserrat
3
Es llegeix en minuts
Clàudia Mas
Clàudia Mas

Periodista

Especialista en històries veïnals, política municipal i reporterisme social

Ubicada/t a Vallès Occidental

ver +

El pulmó verd creix. El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ultima l’esperada proposta d’ampliació que canviarà el mapa de la protecció mediambiental al Vallès Occidental i al Bages. La proposta és sumar 5.179 hectàrees noves a les 13.693 actuals. El salt, que suposa un 37% més de superfície protegida, reforçarà el parc davant la pressió urbanística i permetrà cosir el territori amb un corredor ecològic de llarg abast. L’objectiu: unir, a través de la Serra de Collcardús, dos referents naturals de Catalunya, Sant Llorenç i Montserrat.

La directora del parc, Sònia Llobet, explica que "l’ampliació del parc natural sempre beneficia. Garanteix la preservació de la natura i evita que en un futur s’implantin activitats que no tenen res a veure amb la conservació". Llobet recorda que la reglamentació serà clara i comuna per a tots set municipis afectats.

Desmarcatge de Rellinars

El projecte compta amb el suport de la majoria d’Ajuntaments implicats –Terrassa, Matadepera, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbell i el Vilar, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet–. En canvi, Rellinars se n’ha desmarcat. Tot i que la Diputació de Barcelona, propietària del parc, va incloure el seu terme municipal des de l’inici, el 2019, el consistori no va acceptar la proposta per les discrepàncies sorgides amb les propietats forestals del municipi. Actualment, no es preveu que el municipi entri en la proposta formal per elevar el document a la Generalitat, que haurà de validar els estudis previs i aprovar via decret la incorporació dels nous terrenys. El calendari per fer-ne l’ampliació podria allargar-se més de dos anys.

Des de la Diputació remarquen que "la proposta és tècnicament madura i busca respondre a una demanda històrica del territori", tot i que admeten que el procés administratiu dependrà en última instància del Govern. Per la seva banda, des de la Generalitat prefereixen no fer declaracions fins a rebre formalment la proposta. El president de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació, Xesco Gomar, estima el pressupost en 185.000 euros i avisa que l’ampliació exigirà més recursos humans i econòmics que s’hauran d’acordar amb el Govern i els municipis.

Matadepera és un municipi clau, ja que acull el seu cim més alt, La Mola, i gran part del seu terme és dins de l’espai protegit. El seu alcalde, Guillem Montagut, recolza l’ampliació, però reclama una gestió més pròxima: "Sempre hem demanat que se’ns escolti activament. La Diputació de vegades té un esperit sobreproteccionista i els Ajuntaments volem incidir des del territori en aspectes com la xarxa de camins contra incendis o la recuperació del mosaic agroforestal".

Notícies relacionades

Montagut recorda que a la zona ja es desenvolupaven activitats agroramaderes –ovelles, porcs, mules– que ajudaven a mantenir obert el paisatge i reduir el risc d’incendis. "Aquest mosaic agroforestal és el que hem de recuperar. Si l’ampliació serveix per reforçar aquesta gestió, serà positiva per a tothom", afegeix. L’alcalde d’Olesa de Montserrat, Marc Serradó, també celebra el projecte: "La iniciativa de la Diputació és positiva perquè un parc natural no és un espai verge ni intocable, sinó un territori on l’activitat econòmica i humana conviu i es retroalimenta amb les polítiques de conservació". Serradó remarca, a més, la importància del corredor verd cap a Montserrat: "Establir corredors biològics és fonamental per a la infraestructura verda del país". Els tècnics veuen amb molt "bons ulls" la proposta, ja que permetrà el moviment natural de fauna i flora entre els dos parcs.

La connexió, insisteixen els experts, a més de ser una qüestió de biodiversitat, també és un mecanisme de resiliència davant el canvi climàtic, ja que amplia els hàbitats disponibles. Per a la directora del parc, la clau està en el blindatge: "Amb l’ampliació garantim que no es produeixin urbanitzacions ni activitats que xoquin amb la preservació de la natura".