L'amic suïcida de Picasso

La bande catalane de Picasso a París va quedar destrossada el febrer del 1901 per la pèrdua d'un dels membres. Es deia Carlos Casagemas, era barceloní, pintor, i es va engegar un tret a la templa dreta el 17 de febrer d'aquell any en un sopar al restaurant L'Hippodrome davant d'un grup d'amics i de l'amant, la model Germaine. Tot i que només tenia 21 anys, va deixar algunes obres acabades. Dues, inèdites, seran subhastades el pròxim dia 19 a la sala Balcli's de Barcelona.

Vista urbana (1900), un dels pocs olis que va deixar Casagemas, surt a la venda per 70.000 euros mentre que Casa de cites, amb un preu de sortida de 24.000 euros, és un pastel d'una sèrie que no arriba a la quarantena. Les dues obres procedeixen de col.leccions privades de Barcelona. L'artista només va exposar una vegada en la seva vida, a la taverna d'Els Quatre Gats, que concentrava la vida artística i bohèmia de Barcelona. Tachu Climent, director de Balcli's, assegura que el pobre Casagemas "hauria sigut un gran pintor si no hagués mort tan jove". Però sens dubte va ser la seva amistat amb Picasso, molt ben documentada, i el seu suïcidi, el que li segueix donant notorietat tants anys després de la seva desaparició.

Mal d'amors

Picasso el va retratar moltes vegades. Potser a causa de la seva mala consciència, segons recull John Richardson en una biografia. Tots dos van viatjar a Màlaga perquè el viatge distragués Casagemas i el curés del seu mal d'amors amb Germaine, la seva amant a París, que el volia deixar a causa de la seva impotència. Els dos joves vestien de pana negra i rondaven per bars de mala mort, coves de gitanos i també prostíbuls. Lluny de calmar-lo, aquelles visites van deprimir encara més Casagemas, que encadenava una borratxera darrere l'altra. Fart del seu amic, Picasso el va embarcar cap a Barcelona. Ja no el va veure més.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Casagemas va viatjar de Barcelona a París, on es va allotjar a casa de Manuel Pallarés, un altre barceloní amic de Picasso. Elegantment vestit amb vellut verd, va obsequiar els amics amb un sopar ben regat amb vi. A les postres, es va aixecar per fer un discurs. Germaine va veure que duia les butxaques embotides. Va sospitar alguna cosa, es va tirar a terra i es va ficar sota la taula mentre Casagemas li disparava. Després es va apuntar al cap i va caure en braços de Manolo Hugué, Manolo.

Picasso va pintar el seu infortunat amic amb el característic nas afilat, ja cadàver. Aquella desgràcia va ser el detonant que li va inspirar l'època blava. Germaine va sobreviure i es va consolar amb Manolo i després amb Picasso. Després es va casar amb Ramon Pitxot.