Anar al contingut

L'inici de la celebració

Josefina Castellví reivindica els barris en el pregó de la Mercè

Exalça que la ciutat sigui "assolible per viure-la a peu o, com a màxim, en transport públic"

L'oceanògrafa rep l'aplaudiment unànime del Saló de Cent en un discurs sense crítiques

ROSA MARI SANZ / ALBERT OLLÉS / BARCELONA

La Barcelona sense aglomeracions, la dels barris, les places gòtiques, els interiors d'illa de l'Eixample i, sobretot, la Barcelona més pròxima al mar. Aquesta és la ciutat que estima la biòloga marina i oceanògrafa Josefina Castellví, i així ho va explicar ahir durant un pregó de les festes de la Mercè sense peròs. Cap. Tant per l'elecció de la seva persona, arran de la polèmica de l'any passat, quan el discurs en castellà de l'escriptora Elvira Lindo va aixecar polseguera entre els llavors socis d'ERC al govern municipal, com per la falta de crítiques a una ciutat que no va rebre més que elogis en un discurs que, això sí, va advocar per una urbs pròxima i sense bullici.

Castellví, després d'una sonora i unànime ovació al Saló de Cent, es va presentar com una barcelonina nascuda a l'Eixample fa 72 anys que, malgrat haver viscut en molts països per la seva feina, no pot imaginar-se una altra llar que la capital catalana. Confessa amant de la soledat, va dir tenir una resposta per als que no entenen com pot suportar la ciutat una persona que evita tant com pot les aglomeracions, entre elles, segurament, les mateixes festes de la Mercè. És aquesta: "Hi ha una Barcelona diferent per a cada barceloní i jo visc a la meva Barcelona. Tinc una ciutat pròpia, feta pels barris on tradicionalment m'he mogut. És obvi que la meva Barcelona és assolible per viure-la a peu o, com a màxim, en transport públic".

AMOR DE MARE

La biòloga, un referent científic nacional i internacional, no va tenir ni un retret per a la ciutat. Cosa que no significa que la consideri perfecta. "En aquest aspecte em sento com una mare amb el seu fill. Ella sap que el fill té molts defectes, i pateix i treballa per reconduir-lo, però mai ho reconeix en públic", va descriure la pregonera, que va liderar la instal.lació de la Base Antàrtica espanyola a l'illa de Livingstone, inaugurada el 1998.

Potser per això va retrocedir al passat per retratar la Barcelona tranquil.la que li agrada, la més pròxima. Va ser llavors quan va recordar les quatre caminades diàries que feia amb la seva germana per anar a un col.legi al carrer d'Avinyó, les seves passejades per una Rambla diferent, quan les floristes muntaven les parades amb cavallets, una imatge que dista "dels quioscos de disseny actuals ...) en què es pot tancar tot el gènere com si fos un gran aparador", o quan passejava per la Barceloneta i podia comprar a les tardes el peix acabat de subhastar a les botigues de barri.

LA TRANQUIL.LITAT I EL MAR

Però no tot és enyorança. L'oceanògrafa aplaudeix també la Barcelona d'ara, especialment, per aspectes lligats a les seves passions, que no són altres que la pau, el mar i la ciència. D'aquesta manera, va manifestar que se sentia privilegiada pel fet de viure en un recuperat interior d'illa de l'Eixample: "He tingut convidats a casa que no es podien creure que el sopar a l'aire lliure a què estaven assistint en un ambient tranquil i silenciós s'estigués desenvolupant al cor d'una gran ciutat". I també afortunada pel fet de viure en una ciutat que a finals dels anys 80 es va obrir al mar amb la remodelació urbanística dels Jocs.

En aquest sentit, va explicar que quan Samaranch va pronunciar el nom de la ciutat com a seu, ella estava amb tres científics més a la base polonesa Henry Arctowsky, aïllats del món. "Volíem adherir-nos a la celebració de l'èxit de Barcelona. No teníem res. Vam jugar amb la imaginació. Vam fer una bandera catalana amb una cinta aïllant groga i vermella", va relatar.

Traslladada en aquest punt del discurs a la seva professió, Castellví va parlar del que més sap: d'investigació. Va alabar la relació de la ciència amb Barcelona, va destacar el paper rellevant de la ciutat en el camp de la medicina i va lloar la creació del districte tecnològic del 22@.

En total, més de mitja hora d'un pregó que, per primera vegada en anys, va ser --com a ella li agrada-- tranquil. Tant, que ni tan sols a la plaça de Sant Jaume es va produir l'habitual bronca, fet que va permetre recuperar la tradició de sortir a saludar --pregonera i alcalde-- des del balcó de l'ajuntament.