Lantana: Pop diàfan i sense traves

La inspirada peça Imaginarte que sona a la pel.lícula AzulOscuroCasiNegro li va valdre a Lantana una candidatura als Goya com a millor cançó original i el reconeixement definitiu per fer-se un forat en la música. "És el meu talismà", subratlla una cantautora que va decidir llançar el seu disc de debut, Desorden y amor, primer exclusivament a internet i, un mes més tard, publicar-lo en compacte. Ara, Lantana acaba de saber que està nominada al premi New Sounds of Europe dels MTV 2007, que se celebrarà l'1 de novembre a Munic.

Alba Gárate --és el nom que figura al seu DNI-- va néixer a Barcelona, als 4 anys es va instal.lar amb la fa-

mília a Fuengirola (Màlaga) i als 19 es va establir a Madrid per formar-se com a artista. "Componc des que era petita. Als 13 anys ja cantava en una banda de funky i als 14, en una de heavy simfònic. Vaig ser presentadora en un karaoke, vaig actuar en un piano bar i en orquestres d'hotels. Però vaig passar quatre anys sense escriure res fins que el 2001 vaig arribar a la capital", relata.

No hi ha antecedents artístics en la seva família, excepte un "avi que canta fantàsticament lletres de Carlos Gardel". I admet que a casa seva no se'ls va posar gaire bé que decidís provar fortuna en una professió que, diu, "qualificaven de caòtica". ¿Per això al títol del seu primer disc hi surt la paraula desordre? "Bé --contesta entre rialles--, a efectes pràctics he comprovat que no ho és tant, però a nivell psicològic, sí. A més a més, com que és un disc sobre l'amor vaig voler explicar ja des del principi com el fet d'enamorar-se et desordena les coses".

Tot just contactar amb el productor Suso Saiz, ja li va parlar de la seva passió per la música clàssica, cosa que es va traduir en un predomini dels instruments de corda en les seves cançons. El problema el té ara en els directes: "El pressupost, de moment, només dóna perquè portem gravat el so del quartet de corda". De cara a la tardor ja està tancant un concert a Barcelona --la sala està per concretar--, un concert que suposarà el seu primer recital a Catalunya, on encara viuen molts parents seus. Una actuació en què no faltarà en el repertori la peça que, segons opina, és la que més bé la defineix "com a autora i intèrpret", Siempre, el seu primer senzill.

ADÉU A LES DICTADURES

Notícies relacionades

Una finca del Guinardó acull 31 allotjaments turístics il·legals

El Govern vol que el futur Clínic beneficiï l’Hospitalet

Però hi ha una altra lletra, En un sueño, que potser encara ensenya més bé què hi ha dintre seu. "Estoy cansada de verte y no puedo, / cansada de quiero y no debo, / cansada de Dios", diu la tornada. "És que a vegades et canses de fer el que se suposa que està bé; que et vinguin dubtes pensant si és el més adequat o no. Hi ha massa coses imposades en la consciència comuna, que no fan altra cosa que coartar la nostra essència". Però amb el temps, sospira, "tothom es pot alliberar d'aquestes dictadures".

Una altra grata sorpresa del cedé és la col.laboració del grup Placebo. "Vaig tenir la sort de coneixe'ls, sobretot Stephan, i que s'involucressin molt en el projecte del disc. I vaig pensar que què millor que ells per fer una remescla del single".