Mitges tintes

Tinc un íntim amic,Carlos,que per al seu aniversari em va demanar que li regalés un safir gros com un puny que em va veure lluint en una foto. Jo vaig fer ús dels meus pocs però eficaços coneixements de Photoshop i sobre una foto seva hi vaig enganxar la foto de la joia, i l'hi vaig enviar permail. No va trigar a respondre'm que no li feia gens ni mica de gràcia i que seguia esperant el safir. Vaig coincidir amb ell en una festa i m'ho va tornar a recordar, i jo, preocupada, vaig treure el paquet de tabac i em vaig encendre un cigarro (sí, fumo), preguntant-me quina mena d'amics devia tenir el meu amic que poguessin satisfer els capritxets de la criatura. Li vaig oferir un cigarret, pràctica habitual en les nostres tertúlies, i me'l va rebutjar, que ha deixat de fumar, que només roba una caladeta de tant en tant. "Ni caladeta ni romanços", va dirPilarencenent-se el seu. "O es deixa o no es deixa", i com quePilarés molt sàvia, vaig decidir que de moment jo seguiria fumant, que no està el pati per deixar la miqueta de vici que tinc (ho sento, mama). I de passada per portar una mica la contrària, que sempre és estimulant.

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

Per a mitges tintes ja estan els temps prou carregadets, i per no ficar-me en política (les coalicions als ajuntaments tenen molt suc), que sóc model i ja se sap, em limito a citar frivolitats: els triquinis, que no són ni banyador ni biquini; les bermudes, que no sónshortsni pantalons llargs; els Bisbals, que no són ni Los Pecos niRicky Martin(que ben fet està el tio); les noves televisions, que no volen fer teleporqueria però les audiències no les deixen allunyar-se del femer; les mitges pròtesis, que ja gairebé ni queden dones planes ni mamelludes, totes amb el mateix pit; les cremes protectores de pantalla total, que ni et poses morena ni t'acaben de protegir dels efectes nocius del sol; l'escalfament global, que estem a mitjans de mes de juliol i calor, calor, no en fa; l'Expo de Saragossa, que ni Madrid ni Barcelona; l'AVE, que avança però no arriba... com el final de l'arc iris... ¡Escolta! ¿Hi haurà també al final de les seves vies un tresor ple de pedres precioses?

Carlos,carinyo, si no caic en cap clot, aviat tindràs el teu safir. ¿Que quan? Bé, això ja no depèn de mi.