Jeff Beck, un 'guitar heroe' d'etiqueta

D'acord, el concepte deguitar heroerocker, grapejat i banalitzat, sol emparar mers gimnastes egocèntrics de les sis cordes. I, per aquest motiu, no va estar malament esborrar, dimarts a Bikini, tots aquests solos estèrils que acumulem en la nostra memòria ROM i deixar que s'expliqués un dels culpables (involuntaris) de tot això, el britànic Jeff Beck. Lluïment instrumental i digitació audaç, sí, però també algunes dosis d'intel.ligència.

Beck va encunyar el 1975, ambBlow by blow,la seva pròpia noció del jazz-rock i, més o menys, segueix allà: aplicant a una superfície jazzística talls nets de guitarra amb instint rocker. A Bikini el van recolzar dos tot terrenys alletats en el jazz (el bateria Vinnie Colaiuta i el teclista Jason Rebello; individus foguejats amb Zappa, Sting, Chick Corea, Branford Marsalis... o Backstreet Boys) més la jove baixista Talia Wilkenfeld. Pulsacions musculoses en diàleg amb uns teclats que s'apuntaven a la carrera sense desenganxar del tot la vista del manual d'urbanitat jazzística. I, al cim de la muntanya, un Beck que, amb 63 anys, manté una frescor inesperada.

Notícies relacionades

La Feria de Abril afirma ser aliena al tiroteig mortal al Besòs

Luigi Salmoiraghi: "La qualitat de vida de BCN supera la d’altres capitals"

L'ex-The Yardbirds té el mateix aspecte de fa dècades: cabellera esculpida enphotoshopi Fender Stratocaster blanca. Es va obrir pas referint-se a John McLaughlin (Eternity's breath) i evocant el desaparegut Tommy Bolin aStratus,de Billy Cobham; la cançó la poderosa base rítmica de la qual Massive Attack va samplejar aSafe from harm.En eltour de forcede rock-jazz gairebé metàl.lic s'obrien clarianes en forma de balada crepuscular (Goodbye pork pie hat) i funk d'alt octanatge (Star cycle). El públic de Bikini els va rebre amb èxtasi i certa estretor: entrades esgotades i aforament desbordat.

Led boots,rescat deWired(1976), va incidir en aquest temari robust i tècnic, però el virtuosisme de Beck va seguir sent més apassionat que acadèmic; una nota seva deia més que un disc sencer de Steve Vai. Subtil en el seu acostament aDay in the life(Beatles) i de nou desafiador elBlue windfinal. Guitarra d'elit.