Autors del segle XXI

Hereu de la trobada de narradors llatinoamericans que la Fundació José Manuel Lara i l'editorial Seix Barral van celebrar a Sevilla l'any 2003, Atlas Literario Español ha convocat durant tres dies en aquella mateixa ciutat andalusa una cinquantena de nous narradors sota el signe de la pluralitat i, a vegades, de l'heterodòxia. Ho va definir molt clarament ahir, el dia de la clausura, l'asturià Ricardo Menéndez Salmón, celebrat i emergent autor de La ofensa: "El narrador del segle XXI està descentrat, però no pas en un sentit pejoratiu. Hi ha diversos centres al voltant dels quals graviten diverses concepcions de la literatura".

No hi ha gaires coses en què aquests narradors estiguin d'acord. Són poques però definitòries. Amb prou feines es coneixien i no s'han llegit entre ells (encara que la trobada ha despertat molt interès pel que estan escrivint els seus companys), per tant és difícil que es creï una sensació de pertinença a un grup. Tampoc els interessa la política. "Si no s'ha parlat d'això és perquè ens importa un rave", va afirmar Agustín Fernández Mallo, l'altra gran esperança blanca de la narrativa en castellà gràcies a la seva novel.la zàping Nocilla Dream. Això i una gran preocupació per les estratègies comercials: ¿com es pot arribar als lectors en un mercat tan aclaparador? La gran recriminació per part d'alguns assistents és que a la trobada s'ha parlat més de màrqueting que no pas de literatura.

A Sevilla no hi han estat tots els que són i alguns, és el cas per exemple d'Espido Freire, flamant premi Ateneo de Sevilla, o Juan Manuel de Prada, disten molt de ser nous. Els 50 han cobert gairebé tot l'espectre. Hi havia representada la literatura catalana --la que s'escriu en aquest idioma i també la que ho fa en castellà des de Catalunya amb: Emma Riverola i Gabi Martínez-- que es van queixar, però no tant de Frankfurt com de no ser prou atesos a la resta d'Espanya, on les traduccions al castellà no funcionen.

També hi va haver el seu espai per als autors als quals guia la molt respectable vocació de distreure --és el cas de Luis Manuel Ruiz--. Filòsofs de l'humorisme com l'impagable contista de Huelva Hipólito G. Navarro i reivindicacions molt per lliure --la catalana Lolita Bosch-- de la tradició mexicana i bolerística.

Juntament amb ells i no necessàriament de manera excloent, alguns membres de l'encunyada de nou Generació Nocilla --l'etiqueta és dels crítics-- que reuneix bona part de la literatura postmoderna que avui s'escriu --Milo Krmpotic, Vicente Luis Mora, Jorge Carrión i el basc Harkaitz Cano-- i que potser està cridada a substituir la Generació Kronen de fa 15 anys. El mateix José Ángel Mañas que es va donar a conèixer amb vint-i-pocs anys amb Historias del Kronen, va compartir taula amb Fernández Mallo, líder de la tendència.

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià

Javier Burón: «Necessitem un 30% de vivenda pública que costi un 30% menys que la de lliure mercat»

TRADICIÓ

Fernández Mallo i Menéndez Salmón van acaparar l'interès de les jornades. Ells han estat, sens dubte, les figures més representatives d'aquesta iniciativa que, per primera vegada de manera oficial, intenta encunyar un nou mapa de la literatura espanyola. Logísticament, Mallo i Salmón es van situar també en un costat i l'altre de la tradició. El primer per fragmentar-la i criticar-la. "S'ha d'oblidar Proust", va proclamar alhora que va recomanar la mirada dels nous escriptors nord-americans (David Foster Wallace o George Saunders) com un perfecte filtre per observar la nostra realitat europea. Menéndez Salmón, per la seva part, va reivindicar Bernhard, Broch, Celine o Flannery O'Connor com els components no gaire secrets de la seva literatura. "Per reinventar la novel.la s'ha de conèixer els mestres", va afirmar.